Publicitat
Publicitat

RUGBI

IPads, esforç i Guardiola: els secrets de l’èxit del rugbi japonès

La selecció ha enamorat en el Mundial derrotant potències com els sud-africans

“Segurament és una de les sorpreses més grans de la història de l’esport modern”, deia Jake White, el tècnic campió del món de rugbi el 2007 amb Sud-àfrica, després de veure com el Japó derrotava amb un assaig en l’última jugada els Springboks sud-africans en la primera jornada del Mundial que se celebra aquests dies a Anglaterra. “Demano perdó als aficionats, és humiliant”, deia Heyneke Meyer, el seleccionador de Sud-àfrica, campiona del món dues vegades i terra de rugbi.

El Japó només havia guanyat un partit en la història dels Mundials de rugbi, una competició creada el 1987. Un 14 d’octubre del 1991 havia derrotat Zimbàbue per 52-8 a Belfast. Un record llunyà d’un triomf contra un rival sense potencial. Però en el Mundial d’enguany els japonesos han guanyat 3 dels 4 partits jugats, quan en els anteriors 24 partits en fases finals només tenien la fita del 1991. El Japó, organitzador del Mundial del 2019, ha quedat eliminada a la fase de grups per la diferència de punts, després de derrotar Sud-àfrica, Samoa i els Estats Units. I de perdre amb Escòcia. Aquests dies un de cada cinc japonesos ha mirat els partits de la seva selecció malgrat el canvi horari. I una selecció gairebé desconeguda per la seva gent s’ha trobat a la portada dels diaris. “És el premi a la feina dels últims anys, però caldrà treballar encara més fort per poder estar a l’altura quan toqui ser amfitrió”, ha dit el seleccionador, l’australià Eddie Jones, que després de quatre anys deixa la selecció i fitxa pels Stormers de Ciutat del Cap, un important club sud-africà.

Jones, fill d’una australiana i un nord-americà descendent de japonesos, s’ha sentit com a casa a la terra dels seus avis. “En el rugbi cal sacrifici i dedicació, i els jugadors japonesos, amb menys físic que d’altres, dediquen més hores a l’estudi del joc analitzant les jugades en els seus iPads”, ha comentat. “Els jugadors japonesos són disciplinats, ideals per al joc, però els faltava capacitat d’improvisar en situacions inesperades. Un punt d’agressivitat. Ens ha ajudat molt tenir Michael Leitch”, diu en referència al capità, un australià amb arrels a Fiji que va arribar amb 15 anys al Japó. Ell ha liderat un equip amb vuit jugadors, australians, neozelandesos o de Tonga, nacionalitzats per donar consistència a una base de jugadors que poden dedicar-se professionalment al rugbi gràcies a la inversió de la Federació per millorar el nivell. “Tots els equips, des de la universitat fins a la lliga, ara són professionals”, recordava Jones quan van arribar a Tòquio, on van ser rebuts per milers d’aficionats que aquests dies han esgotat les samarretes de la selecció.

“Durant els partits del Mundial, els jugadors titulars sumaven més de 550 partits internacionals. Cal renovar de mica en mica, mantenint un bloc experimentat. I canviar la mentalitat. Els jugadors van a una bona universitat, troben una bona feina i juguen. La clau era que veiessin el joc com la part central de les seves vides”, defensa un Jones que va inspirar-se, entre d’altres, en Pep Guardiola per millorar. “És el millor entrenador de futbol, sempre pots aprendre alguna cosa d’ell. El futbol i el rugbi comparteixen moltes coses: cal moure la pilota cap als espais. I el seu Barça tocava la pilota com ningú”, va dir després d’entrevistar-se amb el tècnic català a la ciutat esportiva del Bayern a finals del 2014. El Japó no serà als quarts de final d’aquest cap de setmana, però ja prepara el Mundial del 2019 després d’haver entusiasmat amb el seu joc a Anglaterra.

PUBLICITAT
PUBLICITAT