ALLEGRO MA NON TROPPO
Misc 03/10/2011

Ladislav, László, Ladislau

i
Toni Padilla
2 min
Kubala

Els gols de Messi han servit per treure la pols a l'àlbum de records del gran Kubala. De moment, a Messi no li han fet una cançó tan bonica com aquella de Serrat a Kubala, però els dos cognoms inviten a fer rimes i escriure odes.

El cognom Messi prové de la regió de la Basilicata, al sud d'Itàlia. I el cognom Kubala és eslovac. El gran Laszli va néixer a Budapest, on treballaven els seus pares, immigrants eslovacs. Amb aquesta història al llibre familiar, eslovacs i hongaresos el reclamen ara com a seu. I com en tantes coses, aquests dos estats no es posen d'acord. Kubala, de fet, va viure de ple aquests problemes identitaris. I va anar a espetegar a casa nostra, on també en tenim, de problemes d'identitat.

Molts cops es passa de puntetes per episodis complicats de la biografia d'un Kubala que es va passar la vida fugint dels crits dels extremistes d'una nació o d'una altra per acabar sent utilitzat per Franco. Amb 21 anys ja havia jugat amb la selecció txecoslovaca, en què era anomenat Ladislav, i l'hongaresa, en què li deien László. I quan va penjar les botes, havia jugat amb Espanya, on era Ladislao, i amb la selecció catalana, en què molts l'anomenaven Ladislau. Ell, diplomàtic, es definia com a "cosmopolita"...

Kubala va marxar per primer cop de la seva Hongria natal per tal de lliurar-se del servei militar. No eren bons temps per ser eslovac a Budapest. En els tres anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, més de 200.000 persones van ser expulsades de casa seva per ser eslovacs a Hongria, o hongaresos a Txecoslovàquia. Kubala, atrapat entre dues identitats, acabaria tornant a Budapest després d'haver debutat amb la selecció txecoslovaca. Oficialment, ho va fer per fitxar per un bon club, el Vasas. Però de passada feia un driblatge de nou a un altre servei militar, el de l'exèrcit txecoslovac.

Perquè a Kubala els uniformes no li agradaven, tot i que en va fer servir un de l'exèrcit soviètic quan va fugar-se amagat dins d'un camió d'Hongria, indignat perquè les autoritats no el deixaven reunir-se amb la seva dona perquè era eslovaca. Una dona que era la filla del seu entrenador a l'Slovan, aquell Ferdinand Daucik que també acabaria entrenant el Barça amb èxit.

Convertits en refugiats, Kubala i Daucik acabarien a Espanya, on el franquisme els va convertir en una arma política a canvi d'una vida tranquil·la. Per tenir-lo satisfet i fer-lo jugar amb la seva selecció, el franquisme fins i tot va utilitzar Santiago Bernabéu per negociar el retrobament del jugador amb la seva mare després de dotze anys separats. Aquella mare de sang eslovaca, hongaresa i polonesa que li va deixar en herència la idea de ser fidel a les persones i no pas als himnes.

Va pecar, Kubala? Era dolent no saber amb quin país identificar-se? Va ser un titella per fer aquella pel·lícula anomenada Los ases buscan la paz en què l'Espanya franquista semblava el paradís? No pas. Kubala només va voler viure tranquil. En 22 anys de carrera va ser utilitzat per les autoritats hongareses, txecoslovaques i franquistes i, de passada, va donar triomfs sobre la gespa a molts catalans que se sentien derrotats. Tothom el va anomenar per un nom diferent i li va atorgar els poders que va voler. Quan el seu únic poder era jugar a futbol.

stats