Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

L'home que va crear la grandesa

Jaap van Praag va presidir l'Ajax dels anys 70 després d'escapar-se dels nazis

Jaap van Praag va passar mesos sencers amagat en una petita habitació. Els membres de la Resistència holandesa el van fer entrar de nit en unes golfes i li van demanar que durant el dia no fes res: ni un moviment, ja que el sostre era de fusta i faria soroll. Van Praag va passar mesos espantat, intentant no fer cap soroll que alertés el propietari del negoci que hi havia a la planta baixa, que no sabia que un dels seus empleats havia amagat aquell noi.

Van Praag era jueu. Fill d'un empresari que tenia un negoci de música. Ell, però, va fer fortuna quan va entendre que el món dels discos tenia molt futur. Va crear una infraestructura per enregistrar vinils, i durant els anys 30 Amsterdam es va omplir dels discos que feia la família Van Praag. El jove hereu es va casar amb una atractiva noia. Les coses rutllaven.

La vida de Van Praag va canviar el dia que els nazis van ocupar Holanda. La nombrosa comunitat jueva d'Amsterdam va veure com la seva vida es transformava en un tres i no res. Amsterdam es va convertir en una ciutat dividida en tres: una part de la població s'esforçava per amagar els seus veïns jueus. Uns altres col·laboraven amb els ocupants i denunciaven els jueus. Una tercera part, la més nombrosa, intentava no veure ni escoltar res. Van Praag va ser abandonat per la seva dona, que no era jueva, va veure com els nazis el deixaven sense propietats i només va salvar la vida gràcies a una xarxa de civils que amagaven jueus. Els seus pares i la seva germana, en canvi, van morir als forns d'Auschwitz.

De la por a l'estadi

Van Praag va salvar la vida gràcies a aquella xarxa, formada per homes com Kuki Krol, un empresari que anys després veuria com el seu fill, Ruud, arribava a ser internacional amb Holanda als Mundials del 1974 i el 1978. Un altre membre de la xarxa era Leo Horn, un atrevit jove jueu que es va fer falsificar els documents per passejar-se per la ciutat com si fos un metge alemany. Tots ells es van retrobar després de la guerra. El 75% dels 80.000 jueus que vivien a Amsterdam havien mort.

"Després de la guerra aquests joves jueus es van posar a treballar de valent, es van casar, van tenir fills i els van posar els noms dels que havien mort. Van intentar treballar sense pensar en el passat", escriu Simon Kuper al seu llibre Ajax, the Dutch, the war . Horn, aquell membre de la Resistència, es va convertir en un dels millors àrbitres del món, i va xiular finals de la Copa d'Europa i el famós triomf d'Hongria a Wembley contra els anglesos. Van Praag va entrar a formar part de la directiva de l'Ajax. El 1964 va ser escollit president del club.

L'elecció de Van Praag va canviar per sempre més l'Ajax. El va obrir a nous inversors, va imposar una mentalitat guanyadora en tots els estaments i va decidir ocupar-se de cada jugador com si fos un fill. Un d'ells era Johan Cruyff. Amb Van Praag, l'Ajax va convertir-se en el millor club del món. Leo Horn, ja retirat, rebia els àrbitres que havien de xiular l'Ajax i els cuidava en la nit d'Amsterdam, procurant que no els faltés de res. Dones, menjar, regals. Van Praag va assegurar els diners per aixecar un club modèlic donant entrada a la directiva als germans Van der Meijden, en una jugada polèmica. Aquests germans s'havien fet rics durant la guerra construint búnquers per als nazis, però Van Praag no va dubtar. Preferia mirar cap endavant.

"L'Ajax sempre ha tingut pocs socis jueus, abans i després de la guerra. Però els jueus que van sobreviure a l'Holocaust van treballar de valent per poder refer la seva posició, i l'Ajax va ser clau", recorda Kuper. Durant molts anys les aficions dels equips rivals solien fer broma definint l'Ajax com un club jueu, ja que en arribar a Amsterdam passaven pel barri jeu camí del camp. "Tota aquesta gent que avui en dia porta banderes amb l'estrella de David no és jueva. Senzillament ho fan per recordar la mentalitat de la ciutat i perquè no s'oblidi el passat", assegura Evert Vermeer, historiador.

Des del 1945 l'Ajax ha tingut tres presidents, un entrenador i alguns jugadors jueus. Cruyff té familiars jueus per la branca de la mare. I l'afició del Feyenoord encara insulta l'Ajax definint-lo com a club jueu. Però de jueus en queden pocs. La major part no van tornar d'Auschwitz.