Marcello Lippi: “Qui digui que la Juve només defensa, no ha vist la Juve”

BarcelonaEl 2006 va portar Itàlia al cim i la va fer campiona del món. I abans, el 1996, havia guanyat la Segona Champions amb la Juve. Ara entrena la selecció xinesa i, des de la distància, considera que l’eliminatòria entre la Vecchia Signora i el Barça està igualada.

Com va l’aventura a la Xina?

He gaudit molt aquests anys amb el Guangzhou Evergrande i ara el repte és més gran, la selecció. Malauradament hem arribat quan l’equip ja ho tenia complicat per classificar-se per al Mundial. Pensem en el futur: hi ha una bona base per treballar.

El Barça fa por, a Itàlia?

La por al futbol no existeix, és una manera de parlar. Hi ha equips que imposen respecte, que saps que són millors, però por... por no. Els últims anys, és cert, el Barça s’ha fet respectar. Ha aixecat un model coherent, amb un estil de joc que servia per guanyar i, de passada, agradar. Però tinc la sensació que era més favorit ara fa uns anys que no pas aquesta temporada.

Ha comentat a la premsa italiana que considera la Juve un dels favorits per guanyar la Champions.

És així. Fa dos anys, contra un Barça increïble, la Juve gairebé guanya la final. Va ser una final preciosa decidida per la qualitat dels davanters del Barça. Suárez, Neymar, Messi. Però la Juve ja va ser-hi. I ha seguit treballant bé. Allegri ha fet un canvi de sistema clau, la plantilla és llarga, hi ha experiència. La Juve forma part del grup de favorits, amb el Bayern, el Barça, el Madrid... Hi havia altres anys que un equip era el clar favorit, però aquesta temporada no en veig cap així.

Luis Enrique també ha canviat de sistema tàctic, com Allegri, i ha aconseguit fer millorar el joc...

És la feina dels tècnics. Miri, el tècnic hi és per ajudar els jugadors, per fer-los millors, per guanyar. Luis Enrique veia com la gent ja sabia com havia de jugar amb el seu Barça i ha buscat solucions. Allegri ha fet el mateix. És la nostra feina, buscar solucionar i després decidir la qualitat dels jugadors. Allegri va començar amb 3-5-2 i després ha evolucionat cap al 4-2-3-1, ja que va entendre una cosa clau: saber manar no vol dir prendre decisions per demostrar qui ets. Ell va arribar, va trobar la feina feta per Conte i la va respectar. Ha aportat canvis i solucions quan ha calgut i ha cedit el protagonisme als jugadors. Luis Enrique ha fet el mateix. Ser bon entrenador no vol dir arribar a un club i canviar-ho tot de dalt a baix.

Allegri tenia fama de tècnic defensiu, però la seva Juve uneix un munt de jugadors ofensius. És el seu gran èxit?

És un tècnic llest. Dona voltes a les coses i ho fa amb calma. El Madrid, el Barça o el Bayern juguen amb tres davanters a dalt. I Allegri anava donant voltes a fer el mateix, unir Mandzukic, Higuaín i Dybala. I la seva solució ha sigut afegir-hi un quart home d’atac, Cuadrado, una gran jugada on ha sigut clau que Mandzukic, un punta, accepti jugar a la banda. I, per darrere, Pjanic, un mig ofensiu. Qui digui que la Juve només defensa, no ha vist la Juve.