Publicitat
Publicitat

Barça

Messi eleva el nivell d’exigència per començar

L’argentí interpreta tots els papers de l’auca contra el Betis (6-2) i marca el camí que cal seguir aquesta temporada per guanyar la tercera Lliga consecutiva

Messi té dues cares. Pocs minuts després d’acaronar el caparró del seu fill petit a la fotografia de família del Barça amb el títol de Lliga de l’última temporada, s’anava discutint amb Petros per la gespa. L’equip andalús, escombrat de la gespa pel joc blaugrana, havia aconseguit empatar gràcies a una falta de Rubén Castro. Incapaç d’aturar el Barça, havia intentat enfangar el joc, amb faltes, provocacions. Però va topar amb Messi. El pare carinyós, el noi tímid, va fer de líder del Barça cruspint-se el Betis amb una actuació gairebé perfecta. Messi va apujar el nivell d’exigència ja el primer dia, per començar. Un avís per a navegants per als altres equips que vulguin guanyar la Lliga. Un recordatori als seus companys: Messi ho vol guanyar tot aquesta temporada i qui no s’esforci no jugarà. En tres partits, el Barça ha golejat els dos equips de Sevilla, ha marcat 12 gols i ha guanyat un títol. Suárez ja lidera la classificació de golejadors i els nous fitxatges demanen pas. Millorar-ho és complicat.

Messi ha anat evolucionat a mesura que passen els anys. Aquell noi amb cabells llargs és ara un home barbut, tatuat, tenyit de ros. Una estrella global que va començar com a davanter i s’ha anat convertint en el cervell del joc blaugrana, especialment quan Iniesta no hi és. Messi és l’inici i el final de tot. Els turistes que van ser en un Camp Nou massa buit -però animat amb un espai d’animació voluntariós- van ballar al ritme de l’argentí, imperial en el joc. Cada acció ofensiva va passar pels seus peus. Messi domina l’art de l’última passada, però també sap fer com ningú les penúltimes passades, com aquella que va trencar la defensa bètica en el primer gol d’aquesta Lliga. Messi va aixecar el cap, va acaronar la pilota i la va enviar als peus d’Alba, que li va regalar el gol a un Arda Turan en ratxa aquest agost. Lionel Messi també xuta més fort que els altres, com al 2-1, s’encarrega de fer millors els seus companys, com ha descobert el seu amic Luis Suárez, i facilita les coses als nous fitxatges, com Denis Suárez. Si Messi és al centre del joc, el Barça brilla. És el Rei Sol.

Luis Enrique tenia baixes, però el nou Barça té fons d’armari i els nous fitxatges mantenen alta la bandera. Contra el Betis, l’única taca va ser el gol de Rubén Castro de falta, quan Bravo, el dia del seu comiat de l’estadi, no va posar amb prou força la mà. Una ferida superficial, una rascada a la pell d’un Barça que s’ha reforçat a consciència aquest any per deixar de ser aquell equip que va sobreviure tota l’última temporada amb 12 o 13 jugadors. Alba va jugar un gran partit per l’esquerra, esperonat per la competència de Digne, Umtiti va seguir creixent al costat de Piqué, i Denis Suárez converteix el joc en un joc de nens en què sembla gaudir com un nen. La primera jornada va convertir-se en una festa major blaugrana, i en un viacrucis per a un Betis que als 60 minuts de joc ja havia tret la bandera blanca.

“No hi ha cap manera d’aturar Messi. Tots els equips pensen en com fer-ho, però ell juga sempre trobant els espais. És el millor”, es queixava amb sinceritat Poyet, que va situar una línia de cinc en defensa, amb laterals de llarg recorregut, intentant enviar pilotes a Sanabria per veure si, d’esquena, les podia baixar, aguantant-les uns minuts lluny de la porteria d’Adan. Els rivals del Barça, molts cops, busquen sobreviure. Més enllà de la voluntat de fer un gol, quan treuen la pilota lluny, i donen feina a Gerard Piqué, el primer que fan és pensar que per uns segons Messi no els podrà fer mal. L’argentí, després d’un estiu complicat pels problemes judicials i el divorci que va patir amb la selecció argentina, va oferir una actuació impecable a l’escenari on gairebé mai ha patit, el Camp Nou. Vestint de blaugrana, a l’estadi, Messi oblida els problemes, els debats, i converteix la pilota en el seu gran aliat. La seva actuació a la primera jornada va ser tan escandalosa que Poyet, en un moment de la segona part, va girar-se cap als seus ajudants i se li va escapar: “No podem fer res”.

En espera del retorn de Neymar, Messi va permetre a Arda Turan seguir engreixant-se d’autoestima. Els tres homes del trident ofensiu van marcar. Primer el turc, després Messi i Suárez. Amb un parell de gols, com si els amics que fan graellades a Castelldefels vulguin iniciar una juguesca per veure qui serà el màxim golejador aquesta temporada. Ara és una juguesca i no pas una competició i, per fer-la atractiva, Messi li va cedir a Suárez una falta als 80 minuts i l’uruguaià va transformar-la en el 6-1. L’argentí, rialler, va celebrar-ho. No hi havia millor manera de començar la temporada que mantenint les coses al mateix lloc on eren ara fa uns tres mesos al camp del Granada: amb el Barça liderant la Lliga, Suárez com a màxim golejador i Messi decidint quin és el nivell d’exigència.

Si Suárez és l’estilet, Messi és la màgia, qui s’inventa els gols, qui veu espais on els altres veuen un mur. La millor notícia per a Luis Enrique, més enllà de les bones sensacions generals i el rendiment òptim dels fitxatges, és la mirada de Messi quan s’emprenya amb un rival. Messi, el devorador de rivals, va comunicar oficialment ahir que vol tornar a guanyar la Lliga. I acte seguit va tornar a ser el pare de família que somriu amb els jocs dels nens. Amb aquella cara de qui no ha trencat un plat.