Publicitat
Publicitat

Miss Olympia, la polonesa que desafia els masclistes

El 31 de juliol del 1928, per primer cop, es va celebrar una final femenina dins del calendari oficial d’atletisme en uns Jocs. Els partidaris de tancar els Jocs a les dones patien una nova derrota i aquell 31 de juliol, a Amsterdam, la llançadora de disc Halina Konopacka va poder batre el seu propi rècord del món i es va penjar l’or. L’endemà, quan va llegir els diaris, va descobrir que l’havien batejada com a “Miss Olympia”.

Si els dies anteriors als Jocs un capellà protestant holandès va denunciar que veure dones competint era poc femení, Konopacka li va rebatre els arguments amb una bona marca i la seva estètica: la polonesa sempre competia amb una elegant boina de fabricació francesa i s’arreglava l’equipament ella mateixa. Era una dona estilitzada que, amb intel·ligència, buscava les càmeres per deixar anar missatges punyents mentre es deixava fer fotos. “Les dones ja hem competit. No ha mort ningú de l’ensurt, oi?”, va dir.

Filla d’una família rica amb arrels tàtares -tenia la pell més bruna que la majoria de polonesos-, Konopacka esquiava a la frontera amb Txecoslovàquia durant els hiverns i jugava a tenis quan arribava el sol. L’atletisme el va descobrir estudiant filologia a Varsòvia, on també va conèixer el seu marit, el futur secretari d’estat polonès, Ignacy Matuszewski. Un cop retirada de l’atletisme va tenir càrrec a la Federació, va apuntar-se a les curses de cotxes i va escriure llibres de poesia amb èxit que van ser criticats per l’església per ser massa feministes. Dona valenta, el 1939 va jugar-se la pell ajudant el seu marit a salvar l’or del Banc Nacional polonès quan Hitler va envair el seu país. Plegats, van moure l’or a un banc francès i van fugir a França. Quan aquest país també va caure en mans dels nazis es van escapar a Estats Units, on Matuszewski va morir el 1949. Ella es casaria de nou i es quedaria a viure a Nova York primer, i a Florida després. Als Estats Units va crear una escola per esquiar, va dissenyar roba i va publicar llibres. Va morir als 88 anys, i va demanar que les cendres fossin enterrades a Varsòvia.