Publicitat
Publicitat

FIFA

Platini, el petit Napoleó que pot aprofitar-se del final de Blatter

El francès medita liderar una candidatura a la FIFA

El 1998 Michel Platini dormia una mitjana de dues o tres hores. França organitzava el Mundial de futbol i ell era presidia el comitè organitzador. Era a tot arreu, s’encarregava de tots els detalls i intentava tenir-ho tot controlat. Entre la premsa francesa, corria la broma que era tan ambiciós com Napoleó. Una mica abans d’aquell Mundial del 1998, el secretari general de la FIFA, Sepp Blatter, es va reunir amb Platini per proposar-li ser el president del màxim organisme del futbol mundial. El veterà João Havelange no es presentava a la reelecció i volia tenir un delfí per deixar-ho tot controlat. El brasiler, que seria acusat anys més tard de cobrar suborns, va pensar en Platini i va enviar la seva mà dreta, Blatter, a reunir-se amb ell. Però Platini va rebutjar la proposta, perquè estava centrat en el Mundial del 1998, segons va explicar anys més tard en un llibre. “Llavors no estava preparat per a aquella responsabilitat”, va dir.

Mesos més tard, Joseph Blatter derrotava en les eleccions a la presidència de la FIFA el suec Lennart Johansson, president de la UEFA. Decebut, Johansson va decidir centrar-se en la UEFA i la Champions League, projecte que havia iniciat ell. Però el 2007 també va perdre aquest càrrec en ser derrotat a les eleccions precisament per Platini. Amb el suport de Blatter, el francès ja se sentia preparat per a càrrecs tan importants. Llavors tothom donava per fet que el 2011 Blatter no es presentaria a les eleccions i cediria el seu lloc a Platini. Però el suís va decidir seguir i Platini li va declarar la guerra. Els amics es van convertir en enemics.

La dimissió de Joseph Blatter va ser especialment celebrada al futbol europeu. Michel Platini ja havia demanat la dimissió del suís anteriorment i apareix com un dels grans guanyadors. El francès estava movent peces per pressionar Blatter, amenaçant amb un boicot de les federacions europees a la FIFA si Blatter no marxava. Curiosament, una de les poques federacions europees que feien costat a Blatter era la francesa. Les altres eren la russa i l’espanyola.

El suís no va poder aguantar la pressió dels últims casos de corrupció. Ahir, per exemple, es va saber que l’FBI també està investigant el procés d’elecció dels Mundials del 2018 a Rússia i del 2022 a Qatar. La justícia suïssa també investiga aquests casos, mentre que la justícia nord-americana ha detingut diferents directius de la FIFA sospitosos de formar part d’una xarxa definida com a “organització mafiosa” en què es cobraven suborns gràcies als drets televisius de diferents tornejos.

Platini, de moment, no ha dit públicament si es presentarà a les eleccions per presidir la FIFA, unes eleccions que no es poden fer, com a mínim, fins al desembre. L’última setmana va preferir donar suport al príncep jordà Ali bin al-Hussein, derrotat per Joseph Blatter i que no descarta presentar una nova candidatura. L’holandès Michael van Praag, president de la Federació Holandesa, i l’exjugador Luís Figo es van retirar abans de les votacions de l’última setmana, afirmant que el sistema estava “podrit”, en paraules del portuguès, i no podien guanyar.

Platini sap que la major part de federacions asiàtiques i africanes donaven suport a Blatter, però sense el suís té espai per organitzar un projecte. Un dels aliats de Blatter, el president de la Federació Russa Nikita Simonian, ja ha afirmat que ningú està tan ben preparat com Platini. El francès té el suport tant dels russos com dels qatarians, ja que va votar a favor de les seves candidatures mundialistes. En el cas del vot a favor de Qatar, ho va fer després d’una polèmica reunió amb el xeic de Qatar. Abans d’aquella reunió, defensava que el Mundial del 2022 s’havia de fer als Estats Units. Després de la reunió, defensava que calia fer-ho a Qatar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT