Publicitat
Publicitat

ALLEGRO MA NON TROPPO

Rèquiem pel Camp Nou

Divendres passat uns periodistes austríacs van venir a Barcelona per fer un reportatge sobre com afecta el procés sobiranista català en el futbol. Van parlar amb gent de l'Espanyol, del Barça i de clubs més modestos com l'Europa. Periodistes, aficionats i antics directius. També van ser a l'estadi per veure el derbi. Mig endormiscats, no es podien creure que estiguessin presenciant un derbi de Barcelona. El derbi de Viena, normalment fluix a la gespa, és viu -amb una passió increïble- a les graderies. "Si voleu viure la passió del derbi haureu d'anar al partit de Cornellà-El Prat", els vaig dir.

No és que els aficionats del Barça ja no sentin el derbi, no. El problema no és la rivalitat, malgrat que cal admetre que la major part dels barcelonistes no es miren l'Espanyol amb la mateixa mirada amb què els blanc-i-blaus es miren els blaugranes. El problema és el Camp Nou. El sentiment d'entrar en una atracció turística que experimentava els últims anys s'ha incrementat aquesta temporada. El meu moment preferit quan vaig a l'estadi en transport públic és baixar a Palau Reial i travessar l'aparcament de la universitat, ple d'autocars de tot el país. Sentir els accents de Girona, Lleida i Tarragona baixant cap a l'estadi.

Però que cada cop hi ha més turistes és una evidència. No és que sigui res dolent, però la suma de factors porta cap a un estadi cada cop més fred. Amb menys càntics i més fotografies, amb menys patiment i més fredor. Exceptuant quatre dies mal comptats, el Camp Nou segueix sent aquell recinte impotent sense escalfor. La major part dels aficionats que donarien vida a la graderia no es poden permetre el preu de les entrades, es fomenta l'ús del servei del seient lliure, marxen els nens, arriben els turistes i molts abonats segueixen instal·lats en costums que mai podré entendre: marxar abans que acabi el partit i ser abonat però no anar a l'estadi gairebé mai. Només els grans dies.

Molts argumenten que l'afició del Barça és així: callada però entesa en futbol. No ho nego, però a la vegada cada dia penso que una de les grans idees de la directiva era crear una grada jove. Era una proposta genial. Llàstima que es van escollir alguns -no tots- mals companys de viatge i es va comunicar d'una manera horrible. Potser igualment els Mossos no haurien deixat tirar endavant el projecte, però la gestió del projecte va ser nefasta.

Ningú aspira a fer del Camp Nou un nou Anfield. Però tampoc cal que tingui tan caliu com el públic que fa fotografies a l'espectacle de la Font Màgica de Montjuïc.