Publicitat
Publicitat

Tebas, l’home xiulat que no vol xiulets a l’himne

El president de la LFP ha passat de militar a l’extrema dreta a ser un dels personatges amb més poder dins del futbol espanyol

“Si hi ha xiulets, jo suspendria la final. L’himne és un dels símbols de la final de la Copa del Rei”, deia Javier Tebas fa pocs dies. El president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), malgrat que no té competències sobre una competició organitzada per la Reial Federació Espanyola de futbol (RFEF), ha escalfat una mica més l’ambient previ a la final de la Copa del Rei, entre el Barça i l’Athletic Club de Bilbao. La final, prevista per al 30 de maig, estarà marcada pels possibles xiulets dels aficionats catalans i bascos a l’himne espanyol, com ja ha passat en altres ocasions. I Tebas no ha volgut perdre l’oportunitat de dir-hi la seva.

“De mica en mica Tebas s’ho ha anat creient més, i ara mateix sent que té un poder molt gran dins del futbol espanyol. En alguns moments fa por”, diu un antic representant d’un club de futbol a les reunions de la LFP que prefereix no dir el nom. “És un d’aquells personatges amb una gran capacitat per fer aliances i guanyar suports. Està decidit a canviar el futbol espanyol”, afegeix aquest vell representant d’un club que no és català. “Tebas és capaç de pactar amb Ángel María Villar quan calgui, malgrat que li va posar una denúncia”, explica, en referència a la relació entre Tebas i Villar, president de la RFEF. El 2010 Tebas, quan era vicepresident de la LFP, va presentar una denúncia contra Villar per apropiació indeguda de fons per pagar viatges de la seva família, però el 2013, ja com a president de la LFP, va retirar-la en considerar que el cas “no era bo per al futbol espanyol”.

Javier Tebas Medrano, llicenciat en dret per la Universitat de Saragossa, segueix sent una figura polèmica i misteriosa. A finals dels anys 70 va començar a fer soroll a Osca -la ciutat on es va criar, malgrat que havia nascut a Costa Rica per motius laborals dels seus pares- com a delegat provincial de les joventuts del partit polític Fuerza Nueva, quan va arribar a firmar articles en què defensava un possible cop d’estat militar. Tebas, però, va militar poc al partit per passar a exercir d’advocat. El 1993 va arribar a la presidència del club de la seva ciutat, un càrrec que ocuparia fins al 1998. Llavors ja havia fundat el seu despatx d’advocats, especialitzat en dret esportiu.

El currículum de Tebas a partir d’aquest any està ple de girs i operacions per guanyar poder. El 1998 va assessorar l’empresari argentí Marcelo Tinelli en el procés per comprar el Badajoz, llavors un club de Segona Divisió que pocs anys després va acabar arruïnat i refundat en categories regionals. Tebas, però, va aprofitar aquesta operació per entrar al consell de la LFP, on estan representats els clubs de Primera i de Segona. De fet, quan va ser escollit vicepresident de la LFP ja no exercia el seu càrrec al Badajoz perquè el club estava desapareixent. “De mica en mica es va anar fent fort, i com que tenia coneixements fiscals i legals es va guanyar la confiança dels clubs quan es va crear el G-30, un grup que negociava de manera conjunta els seus drets audiovisuals”. Durant aquestes negociacions, Tebas va entrar en contacte amb les directives del Barça i el Madrid, a les quals va deixar satisfetes en imposar un punt en el nou acord televisiu en què s’acordava que el vot conjunt de Barça i Madrid podria aturar qualsevol operació dels altres equips. “Primer no es podia veure amb Florentino, però un cop va negociar l’acord televisiu que beneficiava els grans tot va canviar”. Tebas va passar de tenir el suport de gairebé tots els clubs modestos a rebre també la benedicció dels dos grans.

Un home polivalent

Tebas ha fet tots els papers de l’auca. El seu despatx, que dóna feina a unes 25 persones, assessora jugadors i clubs. Ha arribat a ser representant de tres clubs a la vegada a la LFP -cobrant sous dels tres- i ha representat homes com Bernd Schuster, amb qui va negociar el seu contracte quan el va fitxar el Madrid malgrat que en aquells moment ja tenia càrrec a la LFP.

Tebas ha sigut representant a la LFP de clubs com el Betis, el Mallorca, el Logronyès, l’Alabès i el Getafe, i ha acumulat molts càrrecs i sous. A més, va ser l’advocat de Dimitri Piterman quan l’empresari va ser condemnat a pagar 7 milions d’euros a l’Alabès per haver deixat el club basc arruïnat, i també va comprar accions del Mallorca i va ser contractat per la familia Ruiz Mateos al Rayo Vallecano. De fet, segons una investigació d’Onda Cero, Javier Tebas ha sigut l’advocat dels concursos de creditors de clubs com el Rayo Vallecano, el Valladolid, el Mallorca, el Xerez i l’Osca, i de cadascun d’ells va cobrar 300.000 euros anuals de mitjana.

El 2013 ja estava a punt per aspirar a la presidència de la LFP, i va aconseguir el vot de 32 dels 42 clubs que van votar. Tant el Barça com el Madrid van votar per Tebas, que ha destacat per iniciar croades contra la pirateria a internet (per protegir els drets televisius), per denunciar la corrupció en el món del futbol i últimament per reclamar mesures més dures contra la violència al futbol, fet que ha provocat càntics en contra la seva figura en gairebé tots els camps de Primera i Segona. L’exentrenador Javier Clemente, que va discutir fa pocs dies amb Tebas, diu que “si poséssim Tebas al mig d’un camp sí que se sentiria una xiulada més gran que la de la final de Copa”. Tebas, que gestiona personalment el seu Twitter, el va burxar per internet insinuant que el tècnic basc sabia que s’havia pactat el resultat d’un Múrcia-Osasuna de l’any 2008. “Sempre acusa sense proves. S’ha discutit amb molts clubs per aquest motiu. Però tots li donen suport”, expliquen des d’un club. Tebas, doncs, segueix manant. I creant polèmiques.