Publicitat
Publicitat

Xavi: “El Barça és casa meva; en marxo per tornar”

El capità confirma que deixa el club i marxa a Qatar aquest estiu

Barcelona, estiu del 1999. A l’Hotel Princesa Sofía, Joaquim Hernández es reuneix amb Adriano Galliani, administrador delegat del Milan, per escoltar una oferta del club italià per endur-se Xavi. Era una bona oferta, que garantia casa i bitllets d’avió per als familiars de Xavi, un futbolista que sempre ha confiat en els seus. “Estava fet que marxava, però un cop ho va saber la Mercè, la meva mare, tot es va trencar. És una gran barcelonista, i cabuda com jo”, recordava Xavi durant la roda de premsa en què va anunciar la seva decisió de marxar aquest estiu a l’Al-Sadd, club de Qatar.

Amb 17 anys al primer equip, 23 títols guanyats -que poden ser 25 si es guanyen la Copa i la Champions-, 764 partits i 85 gols marcats, Xavi s’ha convertit en una peça clau del millor Barça de la història. Però fidel a una manera de ser, va anunciar el seu comiat amb normalitat. Amb pantalons curts, un polo del Barça, sense companys del primer equip a la sala de premsa i sense plorar, malgrat que en alguns moments va emocionar-se. “Aquests dies he estat molt nerviós; com ha patit la meva dona!”, deia un home que va negar que fos el símbol d’un estil, i que va insistir una vegada i una altra que la força del Barça, més que els noms, és precisament una manera de jugar.

Xavi va reunir els seus companys al vestidor de la Ciutat Esportiva just abans de l’entrenament per comunicar el que tots, més o menys, ja sabien: que marxa aquest estiu. “És una decisió definitiva, difícil. Ho he parlat amb la família, amb la meva gent. He fet bé quedant-me un any més, però ja tinc menys minuts i toca un canvi d’aires. M’ho diuen el cap i el cos, no pas el cor”, va dir un Xavi competitiu com sempre, que va admetre que nota una fiblada a l’orgull quan sent que el seu nom no forma part de les alineacions titulars del Barça de Luis Enrique. “Ha sigut sempre sincer amb mi”, va dir sobre el tècnic asturià.

Xavi ja va estar a punt de marxar l’estiu passat, “quan s’havia perdut la Lliga i el Mundial”, però llavors va dubtar sobre si era un bon moment per marxar a Qatar. Al final es va quedar. “Ha sigut un encert, ja que m’he sentit protagonista quan he jugat, especialment durant la primera part de l’any”, va dir. Al març, amb l’oferta de l’Al-Sadd sobre la taula, Xavi Hernández i els seus familiars ja van viatjar a Qatar per conèixer les instal·lacions: “És un projecte fet a mida, puc continuar jugant i formar-me com a tècnic o dirigent a l’acadèmia Aspire. Podem fer una gran feina. Els meus germans i la meva germana poden aprendre molt, i formar-nos de cara al futur”. Els germans també hi treballaran i Xavi serà ambaixador del Mundial del 2022. Fent broma, Xavi va dir que no li van dir res d’aquesta oferta a la seva mare fins al final, per evitar que fes com el 1999 i no deixés marxar el seu fill del Barça.

El Barça, tal com van confirmar el mateix jugador i Josep Maria Bartomeu, va oferir a Xavi una renovació fins al 2018, però el capità ja havia pres una decisió. Xavi, que va rebre l’afecte dels seus companys durant l’entrenament, va preferir fer una roda de premsa normal, sense directius ni tècnics a la sala, un cop la Lliga ja estava guanyada, conscient que d’homenatges no en faltaran. El primer, dissabte, quan aixecarà la copa de campions de Lliga. “El guió sembla fet a mida, ja que podem guanyar-ho tot”, va admetre quan va recordar que els seus últims partits poden acabar amb tres títols aixecats: Lliga, Copa i Champions.

Sense hereu

Xavi va aprofitar la roda de premsa per recordar mals moments, com quan “van dir que era l’hereu de Guardiola”. “Això va complicar-ho tot, em va afegir pressió”, va dir. El migcampista, de fet, va deixar clar que no hi ha cap futbolista destinat a ser el nou Xavi, ja que cadascú té el seu caràcter i estil: “No crec que calgui fitxar. L’equip ja disposa de futbolistes que poden anar a més, com Sergi Roberto i Rafinha. A més, el rendiment de Rakitic aquesta temporada ha sigut molt bo”.

Xavi, però, marxa deixant un llegat. La seva roda de premsa va acabar sent un al·legat en favor de l’estil del Barça, del model de La Masia. “Jugui qui jugui, cal que entengui bé el joc”, va dir molt seriós. “Sóc molt feliç, sóc un alumne de Can Barça. He rebut una gran educació i el rendiment ha sigut genial. He intentat jugar com m’han ensenyat, m’he sentit important. La meva carrera no sempre ha sigut fàcil. Al començament la gent no creia en mi. S’atacava l’estil. Es deia que calien jugadors més físics, gent alta. En la meva posició, ets protagonista per coses bones i dolentes. Quan les coses no funcionaven era atacat. Però seria un error pensar que calen jugadors físics. Al Barça sempre s’ha guanyat jugant bé, s’ha guanyat sent protagonista, amb la pilota, com s’ha fet des de l’arribada de Cruyff. Per sort, sóc caparrut, com la meva mare. I molt barcelonista. No m’he rendit mai”, va recordar.

Falten tres partits, de tres competicions diferents. Tres partits per acomiadar Xavi, el noi que va patir quan el seu estadi el criticava. Un estadi que ha acabat adorant un futbolista que ha consagrat la seva carrera a fer millors els companys.

PUBLICITAT
PUBLICITAT