Publicitat
Publicitat

Un accident en una mina del 1913 per explicar l'èxit de la selecció gal·lesa

Els jugadors han rebut classes d'història del seu país i s'han après cançons en gal·lès

"Si vols entendre Gal·les, escolta això: 'Estava eufòric i he fet un petó a un nen desconegut'. I la seva mare m'ha dit: 'Jo treballava amb la teva mare!'", deia l'humorista Elis James després del triomf de Gal·les sobre Bèlgica.

Gal·les ha protagonitzat la pàgina més bonica de la seva història arribant a les semifinals de l' Euro gràcies a un equip que va fer tres gols a Bèlgica. I els tres gols els van marcar jugadors, curiosament, nascuts a Anglaterra. Però internacionals amb Gal·les gràcies als seus avis, gal·lesos.

Brian Flynn, un tècnic de la Federació, es va passar anys buscant jugadors anglesos amb arrels gal·leses. I de tots els que va trobar, només Sam Vokes, l'autor de l'últim gol, va mostrar-se sorprès quan li va proposar jugar amb la selecció del dragó vermell. El Mike, el seu avi, era de Colwyn Bay, però sembla que no treia pit per la seva identitat, i Vokes, internacional sub-16 amb Anglaterra, va haver de refer el camí per descobrir aquesta terra. Els altres jugadors, en canvi, van mostrar-se eufòrics ràpidament. L'avi i el pare de Johnny Williams, per exemple, ja feien viatges amb la selecció gal·lesa abans de la convocatòria del seu fill.

Flynn, buscant jugadors, va anar a veure un dia el porter Wayne Nennessey i va adonar-se que al club rival un noi de color, Ashley Williams, jugava prou bé. Williams és el cognom gal·lès més comú i, per si de cas, va decidir consultar si aquell noi amb part de família jamaicana també tenia arrels gal·leses. I Williams li va respondre ràpidament que sí, però curiosament, per la part de l'àvia, i no per la part Williams. Ara, aquest jugador, autor del primer gol, és el capità de la selecció i ha après paraules en gal·lès. I no només l'himne, 'La terra dels meus pares', que és en gal·lès.

Segons Flynn, Gal·les és una gran família amb fills que han marxat a Anglaterra per guanyar-se la vida. Però molts no obliden la seva identitat gal·lesa.

La Federació, però, ha treballat fort per crear un esperit col·lectiu basat en la memòria. Als jugadors de la selecció – Gareth Bale, nascut ell sí a Gal·les, inclòs– els han fet classes d'història per conèixer el seu país. I els han explicat, per exemple, la tragèdia de Senghennydd, l'accident on més miners han perdut la vida al Regne Unit, amb 439 morts, el 1913. Algun jugador s'ha emocionat i ha plorat, ja que gairebé tot gal·lès té un familiar que va ser miner a les mines del carbó. Abans d'un partit contra els belgues, en aquest cas d'eliminatòries, els jugadors van visitar un cementiri de la Primera Guerra Mundial on reposen més de 3.000 soldats gal·lesos. El 2014, als Països Baixos, es va organitzar una trobada entre els jugadors i 146 nens de la població de Hertogenbosch, població alliberada durant la Segona Guerra Mundial per un regiment gal·lès, amb 146 soldats que hi van perdre la vida. 146 nens, per recordar els 146 morts.

Durant aquests actes, es va cantar la cançó 'Yma o Hyd', escrita el 1981 pel músic i polític nacionalista gal·lès Dafydd Iwan. Cançó sobre com la nació gal·lesa ha lluitat per sobreviure. Alguns jugadors van aprendre part de la cançó.

Chris Coleman, el seleccionador, ha defensat la frase "Units, més forts" per defensar la germanor entre l'afició i els jugadors. I el grup musical Manic Street Preachers s'ha encarregat de fer l'himne de l'equip, en què recorda totes les decepcions i derrotes del país, sobre un terreny de joc, abans de tocar el cel. A la cançó, es recorda també Gary Speed, un dels millors jugadors gal·lesos, seleccionador l'any 2011, que es va suïcidar amb 42 anys mesos després de perdre el càrrec. "La memòria és clau. Saber d'on venim, per a qui juguem, qui som", diu Coleman. "Gal·les és una terra patidora, familiar. Unida serà més forta". S'està demostrant.