Els anys en què el futbol era una atracció nadalenca

BarcelonaSegons Josep Samitier, el dia en què el futbol català i espanyol en general va "fer la primera comunió, fent un pas endavant a nivell de públic i èxits", va ser el dia de Nadal del 1921, quan milers de barcelonins van pelegrinar cap a Montjuïc per veure el partit amistós entre el Barça i l'Sparta de Praga txec, el partit que servia per inaugurar l'estadi de l'antiga pedrera de la Foixarda. Entre 25.000 i 30.000 espectadors, segons les cròniques, van aplegar-se per veure un partit que va certificar que el futbol ja formava part del teixit social barceloní. Un any després el Barça es feia construir el camp de les Corts, i l'Espanyol aixecaria Sarrià el 1923. "A partir d'aquells partits el públic va créixer com una carbassera", afegia Samitier.

Al futbol català hi ha un abans i un després de les gires dels equips txecs i del centre d'Europa dels anys 20. L'Slavia va ser el primer equip del centre d'Europa a jugar a Barcelona el 1920 -abans havien vingut francesos, anglesos, suïssos i alemanys-, i el 1921 l'Sparta va generar una expectació mai vista en una tradició nadalenca que es va viure durant els anys 20 i 30: els amistosos nadalencs en què equips de llocs on sol nevar feien gires per guanyar diners. L'Sparta, considerat el millor equip europeu que no fos britànic, va ser el protagonista dels duels més recordats, els del 1921 en què va guanyar per 2-3 el primer duel i va perdre per 2-0 el segon. Al Mundo Deportivo es va afirmar que aquells partits nadalencs certificaven que s'havia segellat "la tomba on reposa la vuitcentista silueta del senyor Esteve". La Barcelona del segle XIX havia mort per donar pas a una de més moderna, marcada pels espectacles al Paral·lel, la vida nocturna, l'actitud de les classes populars i el paper del futbol.

Creació blaugrana

La tradició de jugar amistosos nadalencs, que va ofendre l'Església en el seu moment, neix per iniciativa del Barça. El 1906 i el 1907 el club accepta la proposta de fer una gira nadalenca pel sud de França, jugant a ciutats com Nimes, Tolosa i Sète el dia de Nadal. El 1910 el Barça organitza per primer cop un amistós nadalenc contra la Sociedad Gimnástica de Madrid, una experiència que repeteix el 1911 contra un combinat de jugadors madrilenys. El 1912 el Barça invita el Young Boys suís i per primer cop un altre club l'imita, en aquest cas el Club España, un equip ja difunt que en el seu moment va plantar cara al Barça i l'Espanyol. L'España va invitar l'Stade Helvétique. En total, unes 8.000 persones van veure aquests partits.

Però els partits nadalencs van esdevenir un fenomen de masses a partir dels anys 20, quan equips d'estats que fins al 1918 estaven en guerra comencen a travessar fronteres. El 1918 un combinat de jugadors francesos i belgues viatgen a Barcelona per jugar un partit per celebrar el final de la Primera Guerra Mundial. El 1920 el Barça rep l'Sporting de Gijón en partits jugats per Nadal i Sant Esteve.

L'èxit del 1921 va donar pas a un Nadal del 1922 amb l'agenda plena. L'Espanyol va rebre els alemanys del Mannheim, però el plat fort va ser la visita de dos gegants com el MTK de Budapest, considerat el millor equip hongarès, i el Wiener SK austríac. Els dos clubs van jugar amistosos contra el Barça i l'Europa, amb el club blaugrana pagant el viatge d'un àrbitre holandès. El 1923 el Barça i l'Europa van tornar a compartir rivals, en aquest cas el Vasas i el Szombathely hongaresos. El Sabadell, per la seva banda, va rebre el Viktoria Plzen, l'Espanyol es va enfrontar amb l'Slavia txec i el Szombathely va acabar jugant un últim partit a Manresa.

L'inici de la fi d'aquesta tradició va ser el naixement del campionat de Lliga, que va omplir els calendaris. El Barça va mantenir el costum amb duels menys atractius. El 1935, per exemple, una doble sessió: Barça-Barakaldo de futbol i USAP-Barça de rugbi. Amb l'inici del franquisme, es va deixar de jugar a futbol els dies de Nadal. Començava una època ben diferent.