Publicitat
Publicitat

Barça

El descens als inferns d’Arda Turan

Fitxat quan era una estrella a l’Atlètic, en dos anys ha passat a no tenir lloc al Camp Nou

Quan Arda Turan va fitxar pel Barça, una de les principals televisions de Turquia va rebre un encàrrec de la marca Beko, una empresa turca que patrocina el club blaugrana, d’un anunci que tindria l’exjugador de l’Atlètic de Madrid com a gran protagonista. La idea era rodar l’anunci, que tindria una versió llarga i una de curta, a les graderies del Camp Nou, on es portarien aficionats turcs que serien filmats celebrant un gol de Turan. La televisió va arribar a contactar amb aficionats catalans per tal de proposar que apareguessin a l’anunci cantant una cançó en turc que s’havien d’aprendre. “Mai es va rodar”, diu Harun Gurbuz, un productor que va volar fins a Barcelona. “Es va decidir que esperaríem que triomfés. Però vam anar esperant i mai es va rodar”, explica.

Quan Arda Turan va arribar al Barça, s’havia fet un nom a l’Atlètic. Un jugador combatiu, capaç de llançar una bota al jutge de línia protestant, i destinat a seguir creixent. Però el seu pas pel Barça, malgrat algun moment puntual en què aprofitant la baixa d’un membre del trident ofensiu va fer gols, ha sigut una decepció. “Ningú s’esperava que el seu rendiment seria aquest”, diu Mehmet Arslan, del diari Hürriyet. “No deixa de ser un dels jugadors més estimats pels aficionats turcs i el seu fitxatge pel Barça va il·lusionar. Però des que va arribar al Barça tot ha anat malament”, afegeix.

Dins del Barça, més d’un admet que Arda Turan és un personatge complicat. “No l’acabem d’entendre”, diuen mig rient des de dins del vestidor, referint-se a la seva capacitat per estar gairebé sempre de bon humor, fent bromes a tothom, però també per la seva decisió de negar-se a parlar en castellà, malgrat que ja porta anys a la lliga espanyola, sense fer esforços per millorar el seu coneixement de la llengua. Arda és definit pel club com un jugador complidor. Arriba als entrenaments, fa el que toca, però diferents fonts admeten que el seu comportament en general ha sigut decebedor. Per exemple, en protagonitzar incidents que no han agradat als despatxos del club, com quan va estar dos dies sense donar senyals de vida després d’abandonar la concentració de la selecció per una suposada lesió. Arda s’ha deixat veure en restaurants o al Casino de Barcelona amb alguns amics seus del barri on va néixer, un dels més modestos d’Istanbul. “Viu al seu món”, admet Gurbuz, que es queixa de com va costar treballar amb ell per planificar un anunci de televisió que l’havia d’ajudar. “Vola molt a casa, a Turquia, sempre amunt i avall, però cada cop tendeix més a ser un jugador polèmic i no pas un campió”, es queixa Arslan, referint-se al dia que va agredir un periodista dins de l’avió de la concentració, de manera que va quedar fora de la selecció turca poc després.

De moment, la porta que li queda oberta seria tornar al Galatasaray, on el conviden a acabar la seva carrera. Dursun Özbek, president del club del qual és aficionat, admet que podrien pagar 2,5 milions per un jugador de 30 anys, que va costar al Barça més de 30 milions. En dos anys, el seu preu s’ha enfonsat. I el seu futbol, també. Tant, que no va jugar el Gamper.

Douglas i Vermaelen, buscant equip

Els altres dos jugadors assenyalats per Ernesto Valverde durant el Gamper van ser el lateral Douglas i el belga Vermaelen. El defensa surt d’uns problemes físics, però sap que haurà de marxar, ja sigui cedit o traspassat. Les lesions que han martiritzat l’exjugador de l’Arsenal han fet que perdi pes al mercat i a hores d’ara encara no es sap on podria jugar la temporada que ve. Si Vermaelen accepta el seu destí, des del club costa més fer canviar d’opinió un Douglas que segueix encaparrat a seguir al Barça, on té un bon sou, malgrat que Valverde no l’inclou als seus plans. El lateral no va facilitar les negociacions amb el Benfica o l’Sporting de Portugal, tot i que les operacions amb el primer d’aquests clubs segueixen obertes. Sigui com sigui, el Barça necessita buidar el vestidor.

Etiquetes