Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA DELS JOCS

El millor escenari de la història dels Jocs Olímpics

El 1960 Roma va organitzar els Jocs Olímpics i els organitzadors van unir modernitat i tradició de la millor manera

El pare de Franco Menichelli tenia un bar al Piazzale della Radio, just al costat de l’estació de tren de Trastevere, a Roma. Al bar sempre hi havia fotos d’esportistes, especialment futbolistes. Però durant els anys 50 també es parlava de ciclisme, boxa o gimnàstica. Cada parroquià del bar era un expert en esports quan es prenia dues copes. Els germans Menichelli, doncs, estaven destinats a ser esportistes. Giampaolo va excel·lir en el futbol, i va arribar a la selecció italiana, a la Juve i al seu estimat Roma. Franco també va provar-ho, però no era prou bo amb la pilota. I va descobrir la gimnàstica.

Durant els anys 50 Menichelli creuava la ciutat de sud a nord, des de casa fins a l’estadi Flaminio, on s’entrenava. I pel camí passava per les termes de Caracal·la sense imaginar-se que pocs anys després hi competiria. El 1960 Roma va organitzar els Jocs Olímpics i els organitzadors van unir modernitat i tradició de la millor manera. A més d’aixecar nous pavellons, van decidir fer de l’antiga Roma una seu olímpica. Així, la Marató, guanyada per l’etíop Abebe Bikila descalç, es va fer per la Via Àpia amb final a l’Arc de Constantí. El ciclisme es va fer per la Via Flamínia i la lluita dins de la basílica de Maxenci. Per a la gimnàstica es van escollir les termes de Caracal·la. “M’ha inspirat. Poder competir en un escenari així era emocionant”, va dir Nobuyuki Aihara, el japonès que va guanyar l’or a l’exercici de terra davant del soviètic Iuri Titov i un jove de 19 anys: Franco Menichelli. “Amb els Jocs he redescobert la meva ciutat. Sóc un noi de barri i m’he emocionat en veure com el món podia veure com és de maca, Roma”. Els exercicis de gimnàstica es van fer de tal manera que els espectadors, tant els presencials com els televidents, veien unes ruïnes imponents de l’any 218 darrere dels esportistes, fent de decorat. Va ser tot un èxit.

Menichelli, per cert, guanyaria l’or a l’exercici de terra el 1964 a Tòquio, però es va haver de retirar per lesió el 1968. Evidentment, va tornar a viure a Roma. A prop del, segurament, millor escenari de la història d’uns Jocs.

PUBLICITAT
PUBLICITAT