El risc de deixar de ser admirats

Abans del partit, l’afició de la Juve era molt prudent. Després, gens ni mica. Però la clau no són els aficionats o els periodistes, són els que juguen i entrenen. No fa tant, el Barça, amb baixes o sense, se sentia molt fort. Ara s’ha esquerdat la confiança. Abans, els rivals sortien pensant que era utòpic golejar el Barça. Per aquest motiu va ser greu perdre per 4-0 a París. Era un precedent. I per aquest motiu és encara pitjor el 3-0 de Torí. Demostra que el partit del Parc dels Prínceps no va ser una excepció. El Barça cau de mica en mica des del seu Olimp fins a la mateixa altura d’altres clubs. No siguem injustos. Un mal Barça encara juga els quarts de final, prova que s’han fet moltes coses bé. Però no s’han pres les decisions justes per seguir semblant intocables. Ara el Barça és un bon equip, però a molts ja no els espanta. Afrontarem mesos clau per veure si el projecte es desploma o s’aconsegueix apuntalar per espantar de nou.