La supèrbia és pecat

Després de l’empat de Sergio Ramos, hi ha més nerviosisme fora del Barça que no pas dins. Dins existeix la convicció que aquest equip tornarà a engrescar, guanyarà els seus partits i podrà ser campió. Ja m’agrada, perquè serà clau mantenir la calma i la confiança, aprofitant el retorn d’Iniesta per competir millor. El que més em preocupa, però, és aquesta tendència, visceral, de voler treure mèrits al rival. Aquest Madrid competeix bé, encara que no jugui com els àngels. A més, si vius convençut que el rival punxarà perquè el consideres vulgar, et frustra més no poder ser primer. Toca treballar molt i demostrar amb fets que el Barça no ha tancat el seu cicle virtuós. Prefereixo el barcelonisme crític amb els seus, encara que en ocasions es tendeixi al catastrofisme, a aquella visió dels fets en què el Madrid només té sort i el Barça és mil cops millor, encara que estigui a sis punts. La supèrbia és pecat. I la crítica esperona les reaccions.