El trident obre les portes de Berlín
Per quart cop en els últims 10 anys, el Barça jugarà una final de la Lliga de Campions. Liderat per un trident ofensiu capaç d’enderrocar tots els murs, l’equip de Luis Enrique va convertir el primer temps del partit de tornada en una declaració d’intencions per deixar clar, ja sigui al Reial Madrid o a la Juve, que a Berlín hi arriba un conjunt en un estat de forma espectacular. Europa mira cap a Barcelona.
Amb el 3-0 de l’anada al sac, el Bayern va aconseguir encongir els cors barcelonistes durant els primers 15 minuts d’un partit sense pausa en què el porter titular de la selecció alemanya -Neuer- i el que ocuparà el seu lloc -Ter Stegen- van evitar més gols. Benatia, als sis minuts, va elevar-se al cel bavarès per fer el primer gol i il·lusionar una afició que va creure en la remuntada fins que el trident blaugrana va estampar la seva firma en el guió que Guardiola somiava. Messi, llest; Suárez, generós, i Neymar, executor, van firmar una remuntada abans del descans per esborrar la possibilitat que els bavaresos capgiressin el resultat global.
Neymar, que ja ha marcat en quatre partits de Champions consecutius, es va vestir de golejador gràcies a la feina dels seus companys, especialment d’un Suárez incapaç de pensar a marcar gols i centrat només en el triomf col·lectiu. El Bayern, conscient que no podria aixecar el vol, va decidir caure amb dignitat, amb diferents ocasions clares en què Ter Stegen -aquell nano que Joachim Löw no convoca amb la selecció- va aturar-ho tot, ja fos amb vols sense motor o amb estirades impossibles.
El Barça va redescobrir-se interpretant un paper nou, el de club que guanya unes semifinals sense patiments. Històricament destinat als gols miraculosos i a serrar les dents, el Barça va deixar-se dominar durant la segona part, ja sense un Suárez substituït per unes petites molèsties, i amb els futbolistes pensant més a no ser expulsats. Sense Suárez, la màgia del trident es va trencar i el Barça no va tenir ocasions en un segon temps en què Piqué i Mascherano van patir.
El Bayern, alliberat de la responsabilitat de ser a la final, es va dedicar a caure amb el cap alt, amb un gol fantàstic de Lewandowski per empatar i un segon de Müller que els va permetre guanyar el segon assalt però no el combat. Sense patir per l’eliminatòria, el Barça va convertir el partit en un tràmit, sense cansar-se gaire, assumint amb normalitat el fet d’arribar a una final. El que abans era històric ara sembla quotidià. Una generació daurada ha fet madurar un Barça instal·lat a l’Olimp del futbol europeu. La primera derrota en 18 partits va convertir-se en una nit de glòria. I en la possibilitat de la final més esperada. Una final contra el Madrid.
