21/05/2017

Un últim acte impropi d’un equip que aspirava a ser campió

2 min
Messi i Suárez es lamenten després d'una acció contra l'Eibar

Cap d’esportsNo fa tant, el Barça feia sis gols al PSG en una nit històrica. Però poc després, la Juve eliminava l’equip de Luis Enrique i arraconava als llibres aquella nit històrica contra els francesos. Tampoc fa tant, el Barça jugava i guanyava un partit preciós al camp del Madrid, amb un gol de Messi tan bonic com la celebració de l’argentí. Però aquell triomf tampoc va servir per guanyar un títol, ja que la festa es va fer a Cibeles i no pas a Canaletes. Dos dels triomfs més cridats pel barcelonisme no hauran servit de gaire. Per creure-hi, per il·lusionar-se, per amagar part de les vergonyes d’un equip que va acomiadar-se de la Lliga amb una actuació impròpia d’un equip que aspirava a ser campió. Un últim partit com a reflex d’una temporada amb llums i ombres, guanyant amb dos penals que no ho eren i un gol en pròpia porta dels bascos. No ha sigut una bona temporada, passi el que passi a la final de Copa del Rei. No ha sigut un Barça que fes més mèrits que el Madrid per ser campió, malgrat algunes errades arbitrals, malgrat manca de sort, malgrat aquest Madrid que no sembla jugar a res i guanya... malgrat les excuses que es vulguin posar. El Barça ha perdut ell la Lliga, ja que els dies importants ha guanyat els duels directes, però s’ha deixat punts contra rivals en principi inferiors. A la temporada en què Luis Enrique treia pit amb la que batejava com millor plantilla del Barça hi ha faltat fons d’armari. Han faltat joves per acompanyar els veterans, com sí que ha passat al Madrid. Ha faltat constància en un club que camina per terres inestables, amb casos judicials oberts, dubtes sobre si es confia en el futbol base, una secció de bàsquet feta miques i un dels equips més cars del món del futbol -amb Messi, Neymar i Suárez- que s’ha quedat sense Lliga i sense final de la Champions. El Barça té un munt de feina per fer si no vol que les sensacions de frustració en el partit contra l’Eibar es converteixin en constants les pròximes temporades.

L’últim acte, contra un Eibar consolidat com a model de gestió quan no tens diners però sí molt de seny, va ser, per moments, indigne. El Barça és tan superior que ho va maquillar amb coratge a la segona part, però el joc va ser pobre, especialment a la primera part, en un estadi que ni es va omplir, ni va saber ser elegant quan es va insultar Míchel recuperant un càntic dels anys 80 que hauria d’estar desterrat. I no pas perquè no es pugui criticar els rivals, sinó per homofòbia. Seguir posant l’accent en els àrbitres i en els rivals no permet avançar, no permet fer autocrítica. Si el Barça ha perdut la Lliga i aquesta temporada, com a molt, alçarà una Copa, ha sigut per les errades pròpies. Per rotacions que no van funcionar, per fitxatges que no van rutllar, per dies en què més d’un es relaxava quan no tocava. Endrecem primer la casa i ja criticarem els altres després.

stats