Amb l'abandonament del camp a partir dels anys cinquanta, arreu d'Europa moltes de les festes populars vinculades amb la pagesia entraren en declivi i, fins i tot, desaparegueren. Ara, entrats de ple en el segle XXI, en l'era de la comunicació virtual i el ciberactivisme, els joves tresquen dins l'antigor per fer reverdir una identitat que rebordonia. On la tradició s'ha estroncat, hi neix un nou ritual amarat de joventut: festes de llibertat en què la diversió és el pretext; el sexe, el context; i l'alcohol, només un complement. El component d'autogestió en les neotradicions és un element cabdal per comprendre'n la transcendència i també la incomoditat que poden provocar a les autoritats municipals o, fins i tot, supramunicipals. Tot i que, de vegades, la marca ideològica no hi sigui explícita, aquestes noves festes, pel sol fet de ser organitzades a banda de l'entramat institucional, tracen clarament la línia que separa els qui comanden del poble sobirà i es mouen dins la iconoclàstia, més enllà de les camises planxades i les posicions políticament correctes. Igual com un dia varen néixer, aquestes noves tradicions moriran, o bé d'èxit o bé institucionalitzades o bé de cansament. Però les succeiran nous invents festius per donar sortida a la necessària expressió de llibertat popular.
