Publicitat
Publicitat

Podem dir que són feixistes?

L'altre diumenge en aquest mateix diari l'historiador Pere Salas publicava una article de reflexió sota el títol "Amb el feixisme no s'hi juga". Puc estar d'acord en el to conciliador i en la forma de l'escrit de Salas, però tenc seriosos dubtes sobre el fons de la qüestió. Els discursos políticament correctes no ens han de fer perdre de vista l'amarg color de la realitat.

Al contrari del que ocorregué a Itàlia o Alemanya, a Espanya el feixisme guanyà la guerra civil i imposà una dictadura que s'allargà quaranta anys amb la connivència i col·laboració de la democràcia capitalista occidental, amb els Estats Units al capdavant. Amb la mort del dictador es tracen les línies mestres del que l'Estat ha volgut vendre com una transició modèlica on ningú no retrauria res a ningú. Per començar, el rei Joan Carles I accedeix al tron jurant fidelitat als principis del Movimiento, alhora que esdevé el cap de les forces armades. Podem dir que aquest jurament converteix el monarca espanyol, format en la seva adolescència sota la tutorització del franquisme per ser cap de l'Estat, en un feixista? De sobte, amb l'adveniment formal de la democràcia, personatges funests de l'aparell franquista entren a participar en el joc democràtic sense haver de demostrar penediment pel seu passat tacat de repressió i sentències de mort contra la discrepància. L'exemple més clar, Manuel Fraga, fundador del Partit Popular, que fins als darrers dies de la seva vida va defensar, sense mostrar cap sentiment de culpa o remordiment, la seva actuació com a ministre de l'Interior en els fets de Vitòria, en què els seus policies obriren foc contra una concentració de vaguistes a una església de la capital alabesa.

Per activa i per passiva, en els darrers quaranta anys, el Partit Popular s'ha negat a condemnar els quaranta anys de dictadura i repressió que visqué l'estat espanyol. Podem dir que és un partit feixista? Més recentment, la delegada del govern espanyol a Barcelona, María Llanos de Luna, homenatjava la División Azul en un acte públic. No va ser ni destituïda, ni expedientada ni reprovada pel seu partit. És concebible un acte públic d'aquesta casta a l'Alemanya actual? Podem dir que aquesta senyora és una feixista? A les xarxes socials, es repeteixen fotografies de regidors o de membres del Partit Popular amb la mà alçada o al costat de banderes preconstitucionals. Cap d'ells no ha estat expulsat del partit. Podem dir que és un partit feixista?

Molt més complexa, però igualment controvertida, és l'anàlisi de determinades actituds per part d'alguns governants o polítics a l'entorn de determinades qüestions socials. Aquests dies, de manera absolutament inversemblant, el batle de Badalona, el senyor Xavier Garcia Albiol, sortia absolt en el judici contra la seva persona acusat d'haver fomentat l'odi contra la comunitat de gitanos romanesos en la darrera campanya electoral. Cal recordar quin discurs tenien els nazis envers els gitanos? Podem dir que aquest senyor és un feixista?

Són feixisme els insults que de manera genèrica hem de suportar la totalitat dels catalans només pel fet de ser-ho? És feixisme la incitació contínua a l'odi contra els catalans que es fa des d'una part molt significativa de mitjans de comunicació espanyols, començant per diaris com El Mundo, ABC o La Razón i continuant per canals televisius com Intereconomía o 13TV? Cal recordar que una de les consignes inequívoques del règim franquista era l'eliminació de qualsevol llengua i cultura que no fos l'espanyola?

Un dels trets característics del feixisme és l'antiintel·lectualisme i el desprestigi sistemàtic de la raó. El Govern de José Ramón Bauzá ha menyspreat la comunitat educativa i científica qüestionant de manera oberta la unitat de la llengua catalana, un fet reconegut pels científics lingüistes de tot el món. I encara més, desautoritza la màxima autoritat científica del territori, la Universitat de les Illes Balears: o no obeeix les recomanacions que fa o directament no la consulta quan és necessari. És això feixisme?

Amb la nova llei de convivència els mestres no podran expressar la seva opinió dins les aules sota amenaça d'obertura d'expedient i sancions. El mateix passarà amb la llei de símbols, que coarta la llibertat d'expressió als edificis públics. I ja no parlem de la nova llei de seguretat impulsada pel ministre Fernández Díaz, una norma destinada a coaccionar el dret de manifestació i reunió, sempre amb l'objectiu d'arraconar i criminalitzar la discrepància.

Cal recordar que Hitler va accedir al poder a través d'unes eleccions? Cal recordar les posicions ambivalents, connivents, col·laboracionistes o directament executores i participatives de tants i tants elements de la dreta espanyola o d'una determinada democràcia cristiana en la dictadura franquista? Sovint, les persones avesades a relacionar-se amb el poder des d'una òptica de privilegi i no de servei al poble s'adapten a l'statu quo imperant. Que els governants d'avui juguin amb les regles democràtiques no els allibera de la sospita que, igual que feren els seus predecessors, es puguin adherir a actituds i postulats directament repressius o dictatorials si es dóna el cas d'un canvi d'statu quo. I només la denúncia rigorosa d'aquestes actituds ens salvarà de tornar a caure en el desastre.

Les preguntes estan fetes. Que l'amable lector hi posi les respostes.