Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

El tsunami verd engoleix Bauzá

Han fet falta quatre anys d’agressió continuada. Ha fet falta l’arribada d’un psicòpata de la política al Govern. Ha fet falta un govern antisistema que s’ha mogut entre la dolentia i la ineptitud, impulsat per la prepotència infinita del seu president, perquè els mallorquins, els illencs, ens despertàssim d’una letargia de dècades.
José Ramón Bauzá ha governat sense tenir en compte les persones, pensant que els vots que va tenir eren això, només vots, només xifres. L’apotecari marratxiner, que havia accedit a la presidència del seu partit amb l’etiqueta de regionalista, es col·locà molt aviat a la dreta de Carlos Delgado i alineat a les tesis de Jorge Campos i el Círculo Balear, que li posaren la pastanaga de l’espanyolisme davant perquè no s’aturàs mai de remar en aquesta direcció, caparrut com un ruc qualsevol que demana alhora teca i verdanc.

Bauzá, a més, ha demostrat que tenia una visió absolutament distorsionada del país que governava i ni ha volgut llegir-ne les reaccions ni ha sabut manejar el tempo polític. La seva ha estat una croada irracional fonamentada en un odi que encara no hem aconseguit comprendre i atiant un foc que ningú mai no havia gosat encendre.
El president del TIL, el qui volgué tancar hospitals i prohibir banderes, el tirà dels decrets-lleis, l’altiu i el superb, però, ha fet el que ni la dreta, ni l’esquerra ni el sobiranisme (parl de partits) no havien aconseguit en 32 anys d’eleccions autonòmiques a les Illes Balears. Bauzá va tocar el col·lectiu dels mestres, dels docents, una gent que fa feina de manera organitzada, en comissions, amb responsabilitat, amb objectius concrets i, sobretot, que sap fer feina amb persones i les sap tractar i valorar amb delicadesa, amb amor i amb paciència. Reforç positiu, se’n diu, de tot això. La indignació dels mestres no es va escampar com una taca d’oli, sinó com un vertader tsunami social que va tocar tots els estaments, tots els àmbits, i que va omplir i farcir fins a rebentar tota l’agenda informativa de les Illes. Ni tan sols la històrica manifestació del 29-S va fer recapacitar el president.

Les dades de participació de les eleccions autonòmiques de diumenge passat feien preveure, una vegada més, una majoria relativa prou àmplia del Partit Popular. Però a l’hora del recompte alguna cosa havia canviat. El “tanmateix ens tornaran a votar” de Núria Riera, après des de la certesa que la xarxa clientelar i familiar, l’entramat de poderosos i temorosos, el condicionament econòmicolaboral del vot, l’exèrcit de votants abduïts i les furgonetes des de les residències, s’havia esvaït. La lectura és senzilla. Si la participació és la mateixa i el PP ha tingut ara els pitjors resultats de la seva història i ha perdut 75.000 vots i 15 diputats, ha estat perquè els seus votants han quedat a ca seva o han optat per altres formacions que qüestionen la forma de fer de la política tradicional (Podem) o que, dins la mateixa franja ideològica, ho fan de manera arrelada al país (El Pi). Sí: els votants del PP han acabat també farts de José Ramón Bauzá, representant d’una nova generació de polítics que ja no actua amb l’aparent bonhomia amb què ho feia el cañellisme, un monstre polític que governà durant més d’una dècada a les Illes amb habilitat sibil·lina: deixar fer en qüestions formals (la llengua, els símbols, la identitat) per endinyar-la fins al fons en qüestions de fons bàsicament relacionades amb l’especulació, el tràfic d’influències i, sobretot, la pesseta.

Jaume Matas aplicà la primera distorsió del canyellisme amb l’assalt a cara destapada a les institucions. La segona l’hem tinguda ara, amb José Ramón Bauzá. La darrera lectura d’aquestes eleccions, per tant, s’ha de fer en clau nacional. MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca gairebé han duplicat els seus vots respecte de fa quatre anys. El Pi ha superat enquestes i ignorància per part de determinats sectors i ha obtingut 10.000 vots més que la Lliga Regionalista i Convergència per les Illes junts fa quatre anys.

Al País Valencià, el Compromís liderat per Mònica Oltra ha més que triplicat en vots i en escons. Hi ha serioses possibilitats que tant aquí com al País Valencià tinguem per primera vegada un president sobiranista. Hi ha serioses possibilitats, per tant, de plantejar un vertader torcebraç amb Madrid respecte del finançament i de qüestions identitàries. Hi ha serioses possibilitats que les Balears tenguin un representant d’un partit d’aquí, només d’aquí, a Madrid. Hi ha serioses possibilitats, per tant, de comprendre i fer comprendre que rebem un tracte colonial i vexatori com a poble. I com que això serà així, hi haurà d’haver, necessàriament, serioses possibilitats de plantejar el dret a decidir del nostre poble, però sense eufemismes. O no ha començat, també aquí, “el procés”?