09/03/2017

El fang, curset intensiu

2 min
Toni Sala

Em vaig perdre al bosc del Cinisme i només veia arbres, boira i gossos salvatges que corrien en grups. Els amos dels gossos s’estaven amagats darrere els troncs. Veia els gossos i què podia fer, sinó amagar-me jo mateix? Els gossos es devoraven els uns als altres. Alguns de solitaris, prou forts per defensar-se, ensenyaven les dents als altres i grataven i grataven el terra desesperats, com si es volguessin escapar. Ja no els quedava ungla i tenien els peus molls de sang.

No em quedava ni el consol de pensar que el cinisme fos una xacra de l’edat, com les arrugues o la caiguda del desig. Hi era des del naixement. El descobries després i segurament creixia amb l’edat i la proximitat de la mort, quan s’acaba el temps i es redueix la transcendència.

L’independentisme va semblar una oportunitat per a l’esperança. Va deixar a la vista molta misèria estructural, la part catalana d’un sistema de cinisme espanyol, europeu i universal: els extraterrestres tampoc se n’escaparien.

Però ¿ha canviat res, seriosament, els últims anys? ¿Alguna contrició sincera? ¿Algun intent seriós de regeneració? ¿Algun projecte? Com és que el catalanisme no parla més d’això? Com és que no hi insisteix, amb fets? ¿Algun projecte d’escut? ¿Algú que demani perdó sense cinisme i tornant els diners?

Després d’una primera il·lusió euforitzant, la realitat torna amb la seva fredor. Estem refinant el cinisme. Els polítics ens reflecteixen com miralls. De l’estupidesa estufada al maquiavel·lisme indeturable com una onada marina. Crides contra el masclisme per part de masclistes, crides per la llibertat per part dels que empresonarien, defenses de la llibertat d’expressió per part dels que et taparien la boca, i sempre la utilització dels febles.

El cinisme sempre sembla el valor segur. No és mai novetat, però sí que ho és cada pas de rosca, disfressat de vegades de valor, i per això em nego a considerar el pessimisme una covardia. Els meus propis nivells de cinisme em sorprenen. A quina distància t’hi has de posar, per no deshumanitzar-te, ni massa lluny ni massa a prop?

Fa la impressió que s’envien alguns corruptes als tribunals... Per exculpar-los, com a lliçó. Cinisme fent servir el cinisme. Escola Superior del Cinisme. Universitat del Cinisme. Mercat del Cinisme. Acadèmia del Cinisme. Delegació de Cinisme. Ministeri del Cinisme. Conselleria del Cinisme. Com es defensa, el cinisme? Amb més cinisme. Com es castiga, el cinisme? Amb més cinisme.

Amb la independència o sense, la decepció serà inevitable, però en aquesta decepció hi ha l’esperança.

stats