06/02/2011

Canya a Iniciativa

2 min

La pesta.

Que n'és de commovedora l'estampa de l'Imma Mayol a la portada de l'ARA, mirant un mar encalmat, mentre anuncia que deixa la política i se'n torna a l'escalfor de la seva Mallorca uterina. A la foto només li falta un rètol que digui The End . És la cloenda perfecta al drama de les esquerres catalanes, el punt i final de tota una generació. El període 2003-2010 havia de suposar una feixuga travessa del desert per a CiU, però el recordarem sobretot com una epidèmia, com la pesta bubònica del progressisme català. L'acció i la inacció dels dos gover ns t ripartits, i la posterior desfeta electoral, han deixat les esquerres sense esma, sense líders i sense projecte. Ja veurem quan es refaran d'aquest holocaust polític, en què han deixat la pell grans noms com Maragall, Saura, Carod, Montilla, Clos, Bargalló, Benach, Mayol i -possiblement- Hereu i Puigcercós. I això, rai: el problema gros el tenen els supervivents, que han d'elaborar missatges nous, esperances noves, just quan a tot Europa les esquerres es baten en retirada o, si resisteixen, és a base d'aplicar les receptes de la doctora Merkel.

LINXAMENT.

Es pot dir que, davant la magnitud de la crisi econòmica, un govern de CiU no ho hauria fet gaire millor que el tripartit. Es pot dir, però no es pot demostrar. Es pot dir, també, que el tripartit va tenir un greu problema de comunicació (i un problema encara més greu amb els mitjans de comunicació). I es pot dir que Iniciativa, i concretament l'Imma Mayol, ha patit, en efecte, un cert linxament mediàtic. Però amb això s'hi ha de comptar. Els partits reben crítiques quan governen, no quan són decoratius o inv isibles. A ERC li ha passat el mateix. Al PS C , veus, no tant: deu ser perquè en el fons són gent d'ordre (és el partit de la ministra de Defensa, recoi) mentre que els seus socis han estat, són i seran sospitosos de subversió. La Catalunya del seny -la de CiU, La Vanguardia i el Círculo de Economia, per entendre'ns- considera que els d'Iniciativa, per molt que governin, són i seran uns antisistema. Només faltava que la Imma Mayol ho deixés anar en públic.

SUPÈRBIA.

Però diguem-ho tot: a Iniciativa molts li tenien ganes. Perquè recorden (ah, la memòria històrica!) que Iniciativa és filla del PSUC, i el PSUC durant la Transició va ser l'autor o el còmplice de molts linxaments mediàtics. El PSUC era el nostre Pepito Grillo. Gràcies a la seva penetració en l'àmbit intel·lectual, periodístic i cultural, el PSUC va estendre el seu dogma, va assenyalar qui eren els bons i qui eren els dolents, va bescantar o ridiculitzar els seus adversaris i, després, quan el comunisme va fer fallida, va continuar traient pit per culpa del seu pecat de sempre: la supèrbia. Aquests precedents, i la fatigant tendència dels seus dirigents a la moralina, han coincidit amb el rearmament moral del centredreta, i al final els que escarnien han acabat escarnits. Tot un llast per al balanç de l'acció de govern d'Iniciativa. Un balanç en què el prejudici ha pesat força més que el judici... La qual cosa en política és tan trist com habitual.

stats