22/05/2015

Cinc contra cinc

1 min

En unes municipals l’alcalde sempre té avantatge. És un axioma, aplicable fins i tot en el cas de Trias, que no és especialment eloqüent i, a més, s’enfrontava a tres genets de l’apocalipsi (el quart, Alfred Bosch, va preferir el paper d’home bo, que li escau més i que, en general, el va afavorir). Trias se’n va sortir, en part, per la seva habitual prudència, i perquè Fernández Díaz va fer-li a Ada Colau un marcatge constant -i barroer a estones-. Mentrestant, Collboni, el candidat amb més urgències, es mostrava especialment incisiu, aprofitant-se de la laxitud normativa d’un debat que a estones va fregar el guirigall. Colau va mostrar la seva habitual fermesa, però no va tenir el protagonisme que caldria esperar per la seva expectativa de vot. No va ser un cara a cara; mala notícia per als partidaris de la bipolarització.

stats