Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

El carril central

El sobiranisme pot presumir de solidesa. Li queden sis mesos per fer la feina que demanaran, sobretot, generositat

La política catalana és un estat d’ànim, i els seus vaivens fluctuen en funció de manifestacions, titulars i enquestes. Un  sondeig recent d''El Periódico' congela el vot sobiranista –però el congela al llindar de la majoria absoluta– i dóna ales a Albert Rivera, nou producte de la platocràcia espanyola. Ens agradi o no, un percentatge del vot català depèn de la graella televisiva peninsular, i prou que ho sap Rivera, que després d’anys picant pedra al Parlament n’ha tingut prou amb uns mesos de campanya gratuïta per multiplicar les seves expectatives. L’operació empresarial i mediàtica que ha encimbellat Rivera demostra que, a la nova política, són les mateixes mans les que remenen les cireres.

Ciutadans comptarà amb el suport de l’establishment perquè combina bé amb tot: combat amb les seves mateixes armes el populisme de Pablo Iglesias, exhibeix un anticatalanisme descarat i a més no ha governat mai. Però les operacions polítiques gestades als platós tenen riscos i limitacions, com molt bé sap la filial catalana de Podem, que –segons la mateixa enquesta– perd empenta sense que ni tan sols hagi tingut temps d’estrenar-se.

El futur Parlament català es començarà a dibuixar després de les eleccions municipals, per tant, no cal atabalar-se gaire amb la demoscòpia. És cert que la fragmentació augura dificultats per a qualsevol gran projecte de país; que al sobiranisme, si vol fer un pols a l’Estat, li falten vots i li sobra 'politiqueta'; que CiU s’ha de refundar, i que ERC –que estava cridada a liderar el procés– ha d’analitzar a fons per què les seves expectatives s’han refredat tant.

Però davant tanta candidatura prefabricada, tant d’hiperlideratge televisiu i tant de dirigisme disfressat d’empoderament popular, el sobiranisme català –que dels grans mitjans només rep silenci o difamació– pot presumir d’una solidesa que escapa ja a qualsevol interpretació conjuntural. El bloc que formen CiU, ERC i la CUP –ICV podria ser-hi o no, però en cap cas no estarà en un bloc favorable a l’'statu quo'– es pot trobar al setembre essent la força majoritària de Catalunya, el carril central de la política catalana, sobrevivint a la lògica baixada del suflé, i mantenint una transversalitat envejable. Queden sis mesos per fer la feina; sis mesos que ens demanaran, sobretot, generositat.

Etiquetes