10/02/2017

Espanya, a judici

2 min
Espanya,  a judici

PeriodistaNo voldria minimitzar els costos que es deriven del procés judicial contra els responsables polítics del 9-N. Especialment, per als tres implicats, que s’hi juguen una condemna d’inhabilitació, i que han hagut d’aguantar que la justícia espanyola els tracti com a delinqüents mentre dirigents polítics de tots els partits de l’oposició -i de la CUP- es permeten el luxe de fer brometa i de qüestionar el seu nivell d’heroïcitat. Del PP català i de Ciutadans, que de vegades mostren una depriment mentalitat d’Oncle Tom, no ens ha de sorprendre. Dels altres se’n podia esperar alguna cosa més. Però, sigui com sigui, és cert que el judici té costos per al sobiranisme, que ha posat en alerta molta gent implicada -polítics, funcionaris, proveïdors, voluntaris- i que pot servir per imposar l’estratègia de la por. La por a la repressió és l’únic valor real que té ara mateix la marca Espanya a casa nostra. De vegades amb això n’hi ha prou, i en tenim exemples de sobres.

L’Estat, obligat a enfangar-se

Però l’estat espanyol, amb totes les seves ramificacions, tampoc no n’està sortint indemne. L’únic èxit tàctic del sobiranisme, justament, és haver obligat un govern que es diu democràtic a enfangar-se, prohibir exercicis democràtics, embargar entitats cíviques, processar dirigents polítics, fer un ús explícit de les amenaces, recórrer a les tàctiques del clavegueram. El que ha passat aquesta setmana fa molt de mal a la reputació d’Espanya, que és l’únic estat de l’Europa Occidental que ha de recórrer als tribunals i als serveis secrets per combatre una dissidència interna expressada de forma pacífica. Aquesta setmana l’Estat també s’ha sotmès a judici davant de l’opinió pública -i dels ciutadans catalans que aspira a representar-. La prova és que el fiscal ha acabat fent d’advocat defensor de si mateix, proclamant a crits la seva independència i el seu caràcter democràtic.

I això, tant per als uns com per als altres, només és l’aperitiu.

stats