Misc 30/11/2013

Me sobren paraules

i
Toni Soler
2 min

NOTÍCIES. Si em perdonen l'imperialisme cultural, els diré que aquesta setmana s'ha produït una mala notícia indiscutible -l'autodissolució d'Antònia Font- i una altra notícia -el tancament de Canal 9- també dolenta, però que a la llarga pot ser bona si els valencians en saben treure conclusions profitoses. Després, a casa nostra, hi ha hagut diverses noves esperançadores. Rajoy s'ha emmerdat parlant d'Escòcia, cosa que no deu haver agradat ni tan sols a Cameron; després, tot i les esforçades gestions diplomàtiques, va haver de sentir, in his face , com François Hollande s'abstenia de criticar el procés català, qualificant-lo d'"afer intern". I a Catalunya, l'espanyolisme ens ha procurat dos titulars que són un autèntic regal. José Domingo, del col·lectiu Somespanya, es va lamentar que hi ha independentistes que no parlen català, ¡i fins i tot africans! I la flamant ciutadana Anna Grau va demanar a Espanya " que nos envíe refuerzos ", la qual cosa indica el nivell d'insatisfacció d'aquest col·lectiu amb la realitat catalana actual.

CONSULTA. Si parlem estrictament del tema , les coses van prou bé. De veritat. Ja sé que, per altra banda, la negociació de la pregunta de la consulta és una mica llastimosa, però què voleu: el procés es complica a mesura que esdevé real. No tenim pregunta, i encara que la tinguéssim no sabem si tindrem consulta. Però l'important és que CiU, ICV, ERC i la CUP, que són o aviat seran 2/3 del Parlament, s'acostumin a dialogar i a superar els esculls que s'interposen en l'objectiu comú. Els que em llegeixen ja saben que tinc una pregunta preferida ("Vol que Catalunya esdevingui un estat independent, que estableixi lliurement les seves relacions amb Espanya i amb la Unió Europea?"), però ara com ara, si m'hi hagués de jugar alguna cosa, diria que la pregunta final no inclourà l'adjectiu independent , tot i que és el més inclusiu de tots, perquè només la independència permet a un territori federar-se o confederar-se. Em temo, malgrat això, que la pressió d'ICV i d'Unió forçarà un redactat més ambigu.

MOTIUS. No estic al dia de les negociacions, però el sentit comú em diu que ERC i CDC poden trobar motius per acceptar aquesta concessió. Els convergents creuen que amb certa flexibilitat podran facilitar la transició d'Unió cap al postduranisme. Els republicans, que tenen el vent a favor, també poden exhibir generositat per impedir que ICV es despengi del procés (ICV no vol ni pot despenjar-se'n, però necessita evidenciar que hi juga un paper insubstituïble). En tots dos casos s'aplica el vell principi polític que diu que més val guanyar 3-2 que 5-0. I l'independentisme s'ho pot permetre si a canvi el procés esdevé més transversal. Aquest 3-2 pot fer que en un eventual referèndum la victòria sigui més àmplia. Però per a Oriol Junqueras hi ha encara un altre motiu, més -diguem-ne- egoista. Si la pregunta es refereix a un "estat d'Europa", un "estat sobirà" o qualsevol d'aquests eufemismes, després Esquerra podrà presentar-se davant dels electors com la garantia que el sí a la consulta serà gestionat en un sentit independentista.

Esclar que si el govern espanyol prohibeix la consulta, com sembla probable, caldrà començar una altra partida o fins i tot canviar de joc. Imaginació al poder, enyorada Antònia: "Dins es món que m'he inventat, tot se mou a total realitat".

stats