04/03/2017

Ni referèndum ni referèndum

2 min
Miquel Iceta, del PSC, i Inés Arrimades, de Ciutadans, conversant al Parlament en una imatge d’arxiu.

TSUNAMI. El PSC i CiU, forces centrals del sistema català de partits durant les últimes dècades, han estat les grans víctimes del tsunami que el professor Culla explica amb gran precisió en el seu darrer llibre; és un daltabaix que coincideix amb la crisi econòmica i amb el procés sobiranista català. Però mentre l’antic univers convergent ha mutat de forma irreversible, en gran part per la mala digestió de la corrupció pujolista (CiU no existeix, UDC pràcticament tampoc, i CDC ha canviat de sigles), el PSC ha preferit fer cas omís de tots els embats i totes les escissions. Ho fa pel convenciment que el seu futur no és a les seves mans, sinó a les mans del PSOE. L’espai de l’esquerra catalanista està molt ben ocupat ara per ERC, els comuns i la CUP. L’herència de Maragall i Obiols (per no dir la de Pallach) ja no pertany al PSC. Els socialistes prefereixen barallar-se per l’espai unionista amb el PP i Ciutadans, que almenys li queden a la dreta. Si el PSOE algun dia remunta el vol, algunes engrunes li cauran al PSC. Aquesta és la seva única opció de supervivència.

GRANADOS. Només així s’explica que la portaveu socialista al Parlament, Eva Granados, exultés amb el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que ha dictaminat que la partida pressupostària per al referèndum és inconstitucional. (Això mereix un parèntesi: el Consell ha dit el que ja se sabia; Junts pel Sí pretenia evitar-ho, i per això va preveure despeses per a “processos electorals” sense més precisió. Però la CUP, amb la testosterona habitual, va imposar una partida explícita sobre el referèndum per votar la tramitació dels pressupostos. Al cap i a la fi, som on érem, amb un Govern forçat a implementar una legalitat nova per fer efectiu el seu mandat democràtic.) El tuit d’Eva Granados deia: “Ni referèndum ni referèndum”. Així, en to sarcàstic. No hi haurà dret a decidir, ni a les bones ni a les males. Foteu-vos. Nos lo hemos cepillado.

MOTXILLA. No és que la situació hagi canviat gaire. Si la majoria parlamentària està disposada a imposar el dret a decidir per damunt del TC (raó per la qual va ser votada), amb més motiu ignorarà el dictamen d’un Consell que, gràcies al cepillado de l’Estatut del 2006, només té caràcter consultiu. El govern català està compromès amb la democràcia i ja sap que el referèndum s’haurà de fer sense cobertura constitucional, fent front a una tempesta de querelles, inhabilitacions, amenaces, guerra bruta, etcètera. Mentre els comuns fan la viu-viu i l’establishment català fa de palmero de Rajoy. El que és relativament nou és que un partit de passat democràtic i catalanista com el PSC renunciï als seus orígens, que li pesen com una motxilla plena de pedres, per esdevenir un grupúscul guerrista que només té interès a complaure els amos i fer-se perdonar. Ni referèndum ni referèndum. A alguns nostàlgics la burla d’Eva Granados els sabrà greu. A molts d’altres la clarificació ens sembla oportuna. Perquè el referèndum continua superant obstacles, continua sent un clam majoritari de la societat. I qui el combati s’aboca perillosament al pou de la marginalitat.

stats