El candidat Romeva

Els promotors de la candidatura unitària han de decidir, en un temps rècord, la seva marca, els caps de llista de Tarragona, Lleida i Girona, el programa, l’estratègia publicitària i, sobretot, quina mena de candidat ha de ser Raül Romeva, partint del fet insòlit que es tracta d’un cap de llista que no aspira a ser president. L’eufòria posterior al seu nomenament demostra que Romeva és un gran actiu, pel seu prestigi, pel seu perfil progressista i perquè reforça la pluralitat de la llista; però en els debats electorals s’enfrontarà a un foc creuat en què els seus rivals el culparan de tots els mals de l’actual govern català. Romeva haurà de tenir l’habilitat de portar el debat al terreny plebiscitari, de resumir en la seva persona i el seu discurs tota la complexitat d’una candidatura que respon a unes circumstàncies excepcionals. I caldrà també que Artur Mas i Oriol Junqueras mesurin amb exactitud la seva presència pública en la campanya, per tal d’apuntalar la candidatura de Romeva sense perjudicar-ne la transversalitat.