10/10/2015

Les etiquetes de Rivera

2 min
En escoltar Albert Rivera molts exvotants del PP s’extasien, sobretot, perquè és un català que renega del catalanisme.

ÈXIT. Els bons resultats de Ciutadans el 27-S es deuen a diversos factors: l’habilitat dialèctica i el carisma d’Albert Rivera —presentat com a fals candidat, fins i tot als cartells electorals—, la feblesa dels partits dinàstics (PP i PSC), l’èxit de la tesi del plebiscit, que ha concentrat el vot contrari a la independència, i finalment l’estrident suport mediàtic (que és també una forma de suport empresarial). Però a aquest salt electoral —de 9 a 25 diputats— també hi ha ajudat molt l’adaptabilitat del discurs de Rivera, la seva habilitat per defugir posicionaments diàfans que podrien haver fragmentat el seu electorat potencial. Sense explicitar cap mesura de govern (excepte la gratuïtat dels llibres de text), però martellejant l’independentisme sense pausa, Inés Arrimadas ha rebut vots del PP, del PSC, de Podem-ICV i fins i tot de l’ala moderada de CiU. Vots de tot color i etiqueta, reunits de forma conjuntural. Junts pel No.

ETIQUETES. És cert que es podria dir el mateix de la candidatura de Raül Romeva, que presumia d’estar per damunt d’esquerres i dretes. La fórmula Ciutadans, doncs, és legítima sobretot perquè no es presentava per governar Catalunya sinó per evitar una majoria absoluta de l’independentisme. Els seus 25 diputats no són prou per a aquest objectiu, però sí que permeten a Albert Rivera sortir del racó espanyolista i aspirar a una certa centralitat. El somni humit de Ciutadans no són els votants del PP català, sinó els del PSC. No és casualitat que Inés Arrimadas es passés tota la campanya electoral evitant parlar del català, la immersió lingüística, la prohibició dels toros i altres contenciosos identitaris. No és casualitat que Albert Boadella o Arcadi Espada hagin desaparegut dels seus actes. No és casualitat que C’s no participi en els actes del 12 d’Octubre. I no m’estranyaria gens que, en els seus primers passos com a cap de l’oposició, Arrimadas disputi al PSC la bandera de la reforma constitucional i reivindiqui el diàleg amb el nou govern català. Ciutadans necessita treure’s de sobre l’etiqueta anticatalanista, com ho va fer el PP en temps de Josep Piqué, per tal que els vots catalans reforcin la seva posició al Congrés de Diputats.

DUALITAT. El problema de Ciutadans és que, mentre a Catalunya aspira als vots del PSC, a Espanya la seva millor opció de creixement se situa en el centredreta, els milers i milers de votants que van portar Rajoy a la majoria absoluta; votants joves i urbans, desencantats del PP, però que no volen que torni el PSOE. El PP està molt malament, però el seu espai electoral continua sent hegemònic. Com també ho és l’espanyolitat unívoca. En escoltar Rivera, molts exvotants del PP s’extasien, sobretot, perquè és un català que renega del catalanisme. Albert Rivera és realment un polític molt hàbil, però necessitarà donar-ho tot per aconseguir la carambola, triomfar amb aquest doble discurs en un autèntic camp de mines. Sobretot si les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP acceleren el Procés i porten Catalunya a l’epicentre del debat electoral espanyol.

stats