Publicitat
Publicitat

La no-negociació

A diferència del que passa a ICV, per exemple, el debat intern a Unió Democràtica és a vida o mort, perquè no està en joc un horitzó eteri -la revolució- sinó una proposta concreta -la independència-. Un aplaudiment, doncs, per a qui ha gosat posar a prova la unitat del partit. El desenllaç del referèndum ha estat nefast per al duranisme, que resta empresonat entre CDC i un sector crític enfortit. Recordem que Unió porta de sèrie la llufa del soci menor; a partir d’ara, ¿amb quina força anirà a negociar Espadaler, sabent que mig partit li ha girat l’esquena? Mas podria ignorar-lo, directament, però el més assenyat seria que el president -previ acord amb Junqueras- li oferís un retoc irrellevant al full de ruta. I el més intel·ligent seria que Espadaler ho acceptés. Si no ho fa, Mas estarà legitimat per posar la directa sense més miraments, que prou n’ha tingut. I Unió, o el que en quedi, s’haurà de preparar per sortir a la intempèrie i mirar-se al mirall per primera vegada en dècades.