Amb l’ARA, amb el referèndum
El diari ARA ha viscut uns dies d’intens debat a l’entorn de la inserció de publicitat del referèndum de l’1 d’octubre. Aquest debat s’ha produït a tots els nivells -consell d’administració, consell editorial, articulistes, redacció- i sota una forta pressió externa, que ha mobilitzat un nombre important de lectors, trols d’ocasió i també amics sincers del projecte de l’ARA, més o menys decebuts amb la decisió del diari. Aquesta decisió té com a punts bàsics: el diari ha de donar suport al referèndum, com sempre ha fet, en la seva línia editorial i en la seva tasca informativa; ha de donar plena llibertat d’expressió als seus opinadors; i ha de denunciar les traves i les amenaces del govern i la justícia espanyols contra els responsables de la consulta i contra tots els qui -com el mateix diari- es poden convertir en corresponsables d’un delicte de sedició, aberració jurídica i política difícil de concebre en un país democràtic europeu.
El criteri que s’ha imposat és que, per assolir aquest objectiu, el diari necesita per damunt de tot assegurar la seva continuïtat diària, i eliminar per tant el risc d’un tancament. Per aquest motiu s’ha decidit, en lloc d’inserir la publicitat del referèndum, estrictament prohibida per les resolucions del TC, buscar formes alternatives d’informar tant del referèndum com de les restriccions polítiques i judicials. Aquesta decisió es basa en un informe jurídic molt alarmant per la dimensió de les possibles represàlies sobre el diari, els seus directius i els seus propietaris.
Com a fundador, articulista i membre del consell editorial del diari ARA he participat del debat amb els meus companys amb profund respecte cap a aquells que estan en una zona de risc i amb l’objectiu compartit de no trair l’esperit fundacional del diari i la seva continuïtat. Em sento partícip i corresponsable d’un error flagrant com va ser no valorar adequadament el disgust que la nostra posició inicial va generar en la nostra comunitat, així com també el missatge equívoc que llançàvem sobre la viabilitat del referèndum. Assumint en primera persona aquest error, he defensat -sense èxit- la necessitat de rectificar, en la línia d’assumir el marc legal que emana del Parlament de Catalunya amb totes les conseqüències, per tal que el diari com a tal pugui defensar explícitament la legitimitat i la legalitat de la cita de l’1 d’octubre.
Coincideixo, doncs, amb l’opinió de la redacció, de part del consell editorial i de l’equip d’articulistes del diari. Malgrat tot, considero que el diari és una eina indispensable en el panorama mediàtic català, especialment en l’actual conjuntura, i en cap cas m’he plantejat abandonar les meves responsabilitats ni la meva col·laboració setmanal. Entre altres motius perquè em sembla injust que l’ARA rebi en solitari unes crítiques que s’haurien d’ampliar a altres mitjans del país que han pres determinis semblants.
Un cop expressat el meu posicionament, i des de la discrepància cap a la decisió de no inserir la publicitat institucional del referèndum, reitero la meva plena implicació en el projecte de l’ARA.
