Publicitat
Publicitat
image-alt

RETRATS DEL NATURAL (134)

TONI VALL

Passeig per pàgines i ànimes

La nit de Sant Joan del 2010, l’agent Marc Pastor, de la policia científica, estava de guàrdia. La desinhibició, l’alegria i la festa que sempre s’atribueixen a la nit més curta de l’any van esdevenir per a...

Els colors infinits de la flor

Han escrit d’ell que és el Ferran Adrià de les flors. També el Tarantino de les flors. El primer, per innovador i avantguardista; el segon, per mistificador de formes i textures en la creació d’un imaginari...

Sabeu què sortejaven al premi Nadal de l’any 1979?

“C omo en anteriores ediciones, también la próxima cena de gala en el Hotel Ritz ofrecerá al público asistente una serie de extraordinarios sorteos. En todas las mesas reservadas figurarán los impresos para...

Juan Arnau Duran: que no pari la festa!

Al poble de Mequinensa, a la franja d’Aragó, la indústria del carbó hi va ser molt important durant dècades. En períodes de conflicte bèl·lic, en especial durant els anys de la Guerra Civil, molts joves...

Debbie Reynolds, per sempre 'Cantant sota la pluja'

Amb només un dia de diferència. La filla, Carrie Fisher, i la mare, Debbie Reynolds, han abandonat aquest món tan sols separades per unes quantes hores. Reynolds va tenir temps d’emetre un comunicat de dol...

Leia, eterna i valenta, història del cinema

A Hannah i les seves germanes (1986) April (Carrie Fisher) i Holly (Dianne Wiest), dues amigues d’allò més tòtiles, pugnen per lligar-se el mateix home, l’interessant i culte David (Sam Waterston), i un dia...

Per Nadal, la Grossa

Em suggereix que tituli el seu Retrat del natural alguna cosa així com “L’altra Grossa de Nadal” o “Per Nadal, la Grossa”. I es fa un tip de riure. Ens fem un tip de riure, més ben dit. Li faré cas, esclar....

Eduard Sedó Barbany: laberints de la ment i de la fe

En dates nadalenques, el doctor Eduard Sedó no acostuma a agafar vacances. Encara que potser és fàcil fer-se’n a la idea i que sens dubte no resulta sorprenent la realitat que m’explica, val molt la pena...

“Poseu arbustos, volem amagar-nos i fer-nos petons”

“El joc té a veure amb el plaer. I el plaer no hi entén gaire de controls i prohibicions”. Aquesta senzilla sentència, atractiva i eloqüent, serveix per resumir la filosofia educativa i cívica del...

Bigas Luna, el cinema i la força incontrolable de la terra

Bigas Luna estimava la terra. Li agradava agafar-la i ensumar-la mentre ensenyava el seu estimat hort de la Riera de Gaià. Aquesta passió tel·lúrica relluïa al seu cinema. Què és Jamón, jamón sinó una...

Jordi Rins, el cartellisme de cine encara respira

A Jordi Rins, de petit, li va quedar gravat a la memòria el logo d’ Indiana Jones i l’última croada. També les Nike que Michael J. Fox llueix als cartells de totes les entregues de Retorn al futur. La...

La conya del Ramon

Hi ha fotos que són tresors i la memòria s’hi acumula. El Ramon me n’ensenya una que té enganxada en una llibreta de records. És en blanc i negre, de la segona meitat dels 80. Ell a l’esquerra, Josep Maria...

El segle de Kirk Douglas

"Mentre travesso el camí que, segons espero, em conduirà al descobriment i a la plenitud de mi mateix, em sento impacient. He d’afanyar-me, per por que la meva vida conclogui abans que totes les peces del...

Fra Valentí i el coneixement

A Fra Valentí li agrada la broma, és ràpid com un llamp, de cames i de ment, i li demano que em guareixi dels mals esperits, que foragiti de mi les causes externes que m’amoïnen. Agafa un pom d’herbes...

Ana Cristina Werring Millet: se sent una ‘chanson’

Ala seva preciosa Dis, quand reviendras-tu? Barbara canta a un amor llunyà i distant, es pregunta quan tornarà on és ella perquè es mor de ganes de tornar-lo a veure. La va escriure a París mentre esperava...

Francesc Montseny i Bonifaci: Memòria entusiasmada de l’Universal

Ho sap tothom que una ciutat, entre moltes altres coses, són els seus bars. La història tantíssimes vegades s’escriu de nit, entre clarobscurs de focus, racons mal il·luminats, copes imprudents i magrejades...

A Sant Antoni, llibres i ànima

ASant Antoni cada diumenge al matí, ben aviat, la vida recomença. Els venedors munten les seves parades, el llibre vell que reviu una vegada més, la postal en blanc i negre d’aquell poble de muntanya, tots...

“Com a reacció al franquisme, el nacionalisme basc es va tancar”

Una història d’amor? “Sí, per què no?”, respon Kirmen Uribe. L’hora de despertar-nos junts (Edicions 62 / Seix Barral) és una novel·la que és moltes coses alhora: història, relat d’espies, drama,...

El compromís d’elegir què i com

“Durant deu anys la meva mare va anar desapareixent d’aquest món”. ¿Una pèrdua pot ser dolorosa i enriquidora alhora? La paradoxa pot manifestar-se amb tota la cruesa en molts moments de la nostra vida. A...

Carles Solé Garcia: és possible salvar vides

El Carles Solé recordarà sempre el 24 de març del 2015, el dia en què el vol 9525 de la companyia alemanya Germanwings es va estavellar als Alps francesos. Van morir 144 persones, totes les que viatjaven a...

El temps passa lent al camp de Filippiada

Al camp de refugiats de Filippiada la pau social és fràgil, molt fràgil. Hi viuen persones de tres nacionalitats diferents: kurds, afganesos i sirians. La convivència no és fàcil i la tibantor es pot...

Paco Poch i Sabarich, el passejant del cine

Em cauen a les mans dues fotos en blanc i negre de l’obra de teatre Mary d’Ous, d’Els Joglars, al vell teatre Capsa de Barcelona l’any 1973. Al dors hi ha la firma del fotògraf: Paco Poch. Fa molts anys...

John Lennon, una illa i un viatge existencial

El 1967 feia un any que els Beatles havien deixat enrere el ritme endimoniat dels concerts en directe. Van acabar cansats de les gires esgotadores i la pressió dels fans. Necessitaven nous estímuls, una...

La nit que els reis van ser la mesura de tots els egos

“Es pot treure el cinturó, sisplau?”, em diu un dels incomptables membres de seguretat del Palau de Congressos de Barcelona. Home, vols dir que cal? No és pas l’aeroport, això. Per sort, un company seu ho...

Al Wei li escau ‘El magnífic’

Es diu Junwei, que vol dir “el magnífic Wei”, però tothom li diu Wei. És xinès i treballa com un xino. Per una vegada el tòpic i la frase feta s’adapten bé a la personalitat del seu destinatari. Li agrada...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | Següent >