Jordi Rins, el cartellisme de cine encara respira
BarcelonaA Jordi Rins, de petit, li va quedar gravat a la memòria el logo d’ Indiana Jones i l’última croada. També les Nike que Michael J. Fox llueix als cartells de totes les entregues de Retorn al futur. La memòria és sàvia, sempre, i en el seu cas acumula raons de pes en el trajecte entre el passat i el present. Quan era un marrec i cada dia veia el seu pare pintant els murals gegants del cinema Reus Palace, reproduint a mida gran els cartells de les pel·lícules més populars de l’època.
Avui, tants anys després, l’art del cartellisme de cine s’ha manifestat en les seves pròpies mans. El Jordi és l’autor de molts dels pòsters del cine espanyol d’avui: Barcelona, nit d’estiu ; Incidencias ; Truman ; Quatretondeta ; Hablar ; Rumbos ; Barcelona, nit d’hivern ; Un bon dia per volar, i les més recents 100 metros i Las furias. I en té uns quants d’enllestits o en cartera: Contratiempo, d’Oriol Paulo; Abracadabra, de Pablo Berger; Proyecto Lázaro, de Mateo Gil, i Incerta glòria, d’Agustí Villaronga. Una hiperactivitat que parla per si sola del seu bon moment creatiu i de l’interès que la seva feina ha despertat en la indústria.
Rins, que sempre ha sigut cinèfil, va estudiar disseny gràfic i va treballar força anys com a director d’art publicitari, fins que en fa cinc va decidir establir-se pel seu compte. Va ser el treball dins el departament de disseny de Blancanieves, l’exitós film de Pablo Berger, el que va significar el punt d’inflexió en la seva carrera. Està content de certificar que ha arribat al lloc que desitjava arribar, a un terreny creatiu que el fa sentir realitzat, que de seguida li va resultar del tot familiar i que li permet fusionar els àmbits fonamentals de la seva vida: cinema, disseny gràfic i publicitat. “Estic unint el que a mi m’agrada des de sempre amb el que vaig estudiar i el que vaig treballar”, diu. Una quadratura del cercle d’allò més estimulant.
El seu primer pòster va obrir el camí per anar progressant dins d’un món, el del cartellisme de cine, que té poc a veure amb l’esperit romàntic d’antany, ja que avui en dia està completament integrat dins la campanya de publicitat de les pel·lícules, l’estrena, la promoció i el llançament comercial. Són molts els filtres que ha de passar abans que el pòster pugui ser donat per bo: el director, la productora, la distribuïdora... Això fa que el marge de creativitat sigui més limitat del que li agradaria i que l’impacte aconseguit sigui efímer, poc destinat a persistir en la retina més enllà del llançament i l’estrena del film. “Per a mi el més important és que el pòster expliqui una història, que estigui íntimament relacionat amb la personalitat del film i que no només es limiti a mostrar el càsting dels actors protagonistes”, concreta. En aquest sentit és bàsic aconseguir comunicar, captar l’atenció de manera que la gent es pari a observar les seves creacions més enllà d’un cop d’ull furtiu mentre passeja. “La seducció és un element rellevant”, conclou.
El cine ocupa la major part de la feina del Jordi, que també troba temps per al teatre (el cartell de Scaramouche ), la televisió (els títols de crèdit de Cites i de la docusèrie Muerte en León, que estrena Movistar+) i el periodisme (és el director d’art de la revista de ciclisme Volata ). Està ocupadíssim i content d’haver-se encaminat cap a l’univers de color i imaginació que de petit li colonitzava el subconscient.
