27/06/2015

L’home que va ser un ‘beatle’ i que un dia va deixar de ser-ho

2 min
Pete Best, el primer bateria dels Beatles, amb samarreta blanca, sopant amb Santi Carulla.

BarcelonaHi ha un Chevrolet Tropical de color coure aparcat davant l’Hotel Avenida Palace de la Gran Via. És el cotxe amb el qual els Beatles van arribar a aquest mateix hotel des de l’aeroport el 3 de juliol del 1965. D’aquell dia fa cinquanta anys, i tots els beatleians de Barcelona es reuneixen per sopar per celebrar l’efemèride. Hi ha un convidat especial. No és Paul McCartney ni Ringo Starr, però sí algú que els va conèixer prou bé. Pete Best torna a ser un beatle i dormirà a la mítica habitació 111 de l’Avenida Palace.

Va ser el primer bateria del grup, entre el 1959 i el 1962, fins que el mànager Brian Epstein el va acomiadar suposadament pel poc compromís i cert desmenjament que demostrava tant en les actuacions com en els primers enregistraments. Starr va ser el seu substitut i, a partir de llavors, com tothom sap, tenien reservat un lloc a la història de la música. La figura de Best és procliu a les llegendes. Alguna de cruel: a la Gran Bretanya diuen que tocar-lo dóna mala sort. Com que no sóc supersticiós, dono la mà a Best quan em signa el menú de la nit. Quantes vegades es deu haver maleït els ossos per no haver aprofitat millor aquell tren que va passar com una exhalació? Però se’l nota serè, de tornada de tot, i rememora aquells anys amb la naturalitat de qui tenia vint anys i només es preocupava de viure el moment. Signa autògrafs sense parar. Resulta estrany veure’l estampar la firma en discos que tenen a veure ben poc amb ell: grans hits de la història de la música que són seus durant aquesta vetllada de record i homenatge.

A la seva mateixa taula hi seu Santi Carulla, el líder de Los Mustang, el grup que ha enregistrat més versions en castellà dels Beatles, unes seixanta. També signa discos i m’explica que aquell dia de fa cinquanta anys ells eren a l’hotel, van veure la roda de premsa i van marxar esperitats cap a València, on tenien un bolo. No van poder anar al concert de la Monumental. Qui no se’l va perdre, en canvi, va ser el periodista Antonio Franco, que seu a la meva mateixa taula. És un beatleià robust i apassionat que s’enrecorda de les grans mesures de seguretat que hi havia aquell dia i de l’entusiasme que li recorria el cos davant la possibilitat de veure actuar quatre individus que no tenien res a veure amb el que la joventut espanyola de llavors coneixia.

Conec també l’Helena Sesma, la traductora de Best. M’ensenya fotos del moment en què han entrat a la Beatles Suite i m’explica que, a més a més de traductora, és una fan de cap a peus. Va treballar a The Cavern, el pub de Liverpool on els Beatles van fer els primers passos, i va ser -ja fa uns quants anys- l’encarregada de portar a Barcelona Tony Sheridan, rellevant figura de l’etapa inicial d’aprenentatge dels Beatles. Havent sopat hi ha concert al Saló Parrilla, on el grup va fer la seva roda de premsa. Hi actuen els Xaints, que fan versions en català dels Beatles i porten cinc dècades junts. Cantaran From me to you, Chains, She loves you i Can’t buy me love. Nit de remember, més val no cantar Yesterday.

stats