The City of Angels

BarcelonaAngels, sí ella ho escriu així, sense accent a la A. Escrit a l’americana i moltes vegades pronunciat a l’americana: Eingels. “ Hello, my name is Angels ” és la seva presentació preferida quan és als Estats Units i coneix algú nou. És de Girona, viu a Barcelona, però a Los Angeles s’hi sent com a casa. En diuen “The City of Angels”, i a ella, esclar, li agrada dir que és la seva ciutat. Hi va viure dos anys i hi ha viatjat incomptables vegades. Quan ens trobem just en torna, hi ha anat per negocis i per visitar les seves dues filles, que viuen a San Francisco.

L’he conegut per casualitat, fa molt pocs dies, en una festa literària el dia abans de Sant Jordi, i és tan fàcil i agradable parlar amb ella que sembla que siguem amics des de fa mil anys. L’Angels Bronsoms, periodista, presentadora de ràdio i tele, comunicadora, empresària... però se m’acut que també precursora. “No sé per què vols explicar la meva vida. Hi ha tanta gent que, com jo, ha marxat a veure món!” Sí, potser sí, però d’ Eingels no n’hi ha tantes.

La música és la seva gran passió. El rock, per ser més exactes. Li agrada escoltar-lo, parlar-ne, encomanar-lo. Com tants altres flipats de la música i la cultura en general, decideix que el millor és estudiar periodisme. L’any 1979 comença la carrera a la UAB. La ràdio és el que li va més bé i de seguida té clar que aquest és el seu món. Durant la carrera es matricula en un curs de vídeo, un sistema d’editatge i reproducció que tot just està florint.

És un dels seus professors, el gran Ramon Barnils, qui recomana als alumnes que es presentin a unes proves per entrar a treballar a les noves emissores que està engegant la Generalitat. Com aquell qui diu s’hi presenta tothom i en seleccionen quatre. Amb vint-i-tres anys, entra a Catalunya Ràdio. La del Miquel Calçada és la primera veu que s’hi escolta i la de l’Angels devia ser de les primeres veus femenines.

Amb els cabells de punta -era una punky com déu mana-, locuta i posa discos a Jazz a l’abast, que s’emet just abans d’El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, el mític programa de Barnils, Vendrell i Monzó. Nits de ràdio lliure, atrevida i irreverent. Fa també les veus a l’Inèdits i pirates del Jordi Tardà i durant una visita de les càmeres de TV3 als estudis de la ràdio Manuel Huerga es fixa en ella i se l’emporta a la tele. Neix Estoc de pop, el primer programa musical de la casa, i ella n’és la presentadora. Per a una enamorada de la música allò és una experiència fantàstica que li permet fer coneixences brutals, com la gravació d’un concert íntim de John Cale a l’antiga Bolera Boliche de la Diagonal.

De Bee Gees a Tom Waits

El desig de conèixer món no té traves ni pors. La música que més li agrada ve de fora i té clar que la vol conèixer. Ja ha viatjat a Londres i a Nova York per comprar discos i veure món. I és Pepo Sol, ànima d’Ovideo i productor sempre a la recerca del talent i la innovació -algun dia caldrà fer-li l’homenatge que es mereix-, qui li recomana viatjar a Los Angeles. Dit i fet. Allà fa de cambrera, d’extra en pel·lícules i anuncis, condueix limusines, treballa de fustera al taller d’un artesà jueu i exerceix el periodisme com a corresponsal de la revista Popular 1. Es mou per The City of Angels sobre el llom d’una moto gegant, coneix i entrevista els músics més bèsties del moment i freqüenta els locals on passa tot. Des dels Bee Gees i Tom Waits fins a Bruce Springsteen i Iggy Pop.

Les noves formes de comunicació, les noves tecnologies i internet estan traient el cap i la curiositat neix imparable. Treballa de relacions públiques al primer festival Art Futura de Barcelona (1989), que li permet conèixer figures tan rellevants com William Gibson, pare del cyberpunk ; Timothy Leary, intel·lectual i precursor de l’LSD, i Kevin Kelly, editor de la revista Wired, a l’avantguarda de les noves necessitats tecnològiques. La revolució digital està naixent i ella no s’ho vol perdre.

De retorn als Estats Units estudia noves tecnologies i editatge de vídeo digital a San Francisco. Allà es casa i neixen les seves dues filles. És una precursora també en el periodisme cibernètic: reportatges i entrevistes per al suplement Ciberpaís, d’ El País. Entrevista els noms més rellevants, i per molt poc no aconsegueix el més desitjat: Steve Jobs. L’any 2000 toca tornar a casa.

És el retorn a la ràdio. Dues temporades de Tendències, cada dia d’una a tres de la matinada a COMRàdio. Després un llibre - Animals de Rock&Roll - i posar en pràctica els seus coneixements durant tres temporades com a community manager d’ El matí de Catalunya Ràdio. Ara té la seva pròpia empresa de comunicació -Genuine Hints- i no es cansa d’obrir nous camins. Té diversos lemes: “El que et fa por és el que de veritat et farà lliure”. O un d’Eduardo Galeano: “Hi ha un únic lloc on l’ahir i l’avui es troben, es reconeixen i s’estimen. Aquest lloc és el demà”. Estimulant, extremadament revelador per a algú que té la intenció de viure cent trenta-dos anys. A la ciutat dels àngels, si fa falta.