Publicitat
Publicitat

Vist a la tele tot fa molta més patxoca

Pocs, molt pocs rastres de periodisme tenen cabuda en la signatura del decret de convocatòria de les eleccions del 27-S i en la posterior lectura de la declaració institucional d’Artur Mas. Només les càmeres de TV3, que ho emeten en directe. Se’ns diu que no cal, que ho podem veure a qualsevol lloc per la tele. A la Moncloa endollen un plasma i avall que fa baixada. Aquí ni això, cap a casa o al bar a veure TV3. El periodista viu del seu instint, d’allò que escolta i veu, del que pregunta, li expliquen i intueix. D’allò que flaira i ensuma, del que contrasta, del primer pla i també d’una ombra que passa d’imprevist pel fons de la sala. De la font oficial i del comentari escoltat d’esquitllada. Veure la tele està molt bé però el sofà del menjador no és el lloc del periodista. Bé, tot el dia ha sigut mogut i incert, fins passades les set de la tarda no s’ha fet pública l’hora de la signatura -les 21h-: era qüestió de despistar al màxim possible el govern espanyol, de no donar pistes que aboquin Rajoy a “torpedinar” el decret. Just abans de començar el TN -estem en plena programació d’estiu- fan la reemissió del No me la puc treure del cap corresponent a Qualsevol nit pot sortir el sol. La graella del vespre és ben eloqüent: signatura i elocució de Mas seguits de l’entrevista a Oriol Junqueras. El sol sortirà vulgui o no vulgui.

La posada en escena

Comença el TN, connecten amb Òscar Armengol, que dóna pas a la signatura. Grinyola una mica que s’hagi planificat perquè sigui l’obertura de l’informatiu de la televisió pública. Quan tenen l’OK -imagino el piu vermell de la càmera encenent-se- Jordi Baiget llegeix el contingut del decret i Mas el signa. Armengol rubrica: “Seran les eleccions més transcendentals de la recent història de Catalunya”. I parla Mas, un pèl encarcarat però segur i convincent. Tinc dubtes que sigui en rigorós directe i no enregistrat abans. La posada en escena és solemne, la font del Pati dels Tarongers raja harmoniosament amb sant Jordi al capdamunt. Les parets i la senyera il·luminats amb bon gust. “Tot el món ens tornarà a mirar”, diu el president. I també recursos habituals: “Catalunya no viu en condicions normals” i “Una situació excepcional que mereix decisions excepcionals”. Parla de democràcia, justícia i llibertat i pronuncia frases impactants: “La possibilitat d’una vida millor per a cadascú de nosaltres”. Per la tele tot llueix francament bé. La solemnitat impecable, tot mastegat i poc per explicar.