Publicitat
Publicitat

EMPRESARIS

La biografia definitiva sobre Carles Ferrer Salat

Rosell i Rodés presenten el llibre escrit per Cabana

“ACarles Ferrer Salat li va tocar ballar amb la més lletja”. Ho escriu Francesc Cabana a la biografia que acaba de publicar RBA amb l’impuls de la Societat d’Estudis Econòmics i Foment del Treball, sobre un dels empresaris catalans més rellevants de la segona meitat del segle XX. Cabana es refereix al paper que Ferrer va jugar com a dinamitzador de l’economia espanyola de la Transició -com a president de Foment (1977-1978) i sobretot de la CEOE (1977-1984)-. Un temps, concreta Cabana, en què la política espanyola estava en un moment delicadíssim i l’economia mundial en recessió. Precisament aquest reconeixement com a figura cabdal de l’economia catalana i espanyola moderna és el que domina durant tota la presentació del llibre, en format de conversa entre Joan Rosell i Leopoldo Rodés, moderada pel periodista Josep Puigbó.

A l’auditori hi ha destacades presències de l’empresariat i la política: Santi Vila, José Montilla, Joaquim Gay de Montellà, Ferran Rodés, Josep Vilarasau, Joan Carles Gallego, Jordi Vilajoana, Joaquim Nadal, Laia Bonet, Rocío Martínez-Sampere, Antoni Fernàndez Teixidó i Joan Castells, entre d’altres. Puigbó demana a Rodés i Rosell que defineixin Ferrer Salat amb una sola paraula. “Seriós”, escull el primer. “Creador”, rebla el segon. “Visionari?”, repregunta el moderador. “Doncs sí, parlava d’Europa i de la importància de les patronals quan ningú ho feia”, precisa Rodés.

Tots destaquen també la seva habilitat per crear relacions entre persones, empreses i entitats, saber-les mantenir i, si era possible, aconseguir recursos econòmics per contribuir a la dinamització del país.

Va ser també -des de la presidència del Comitè Olímpic Espanyol- una peça clau dels Jocs Olímpics de Barcelona. A criteri de Rosell, caldria que algun dia algú expliqués bé la història sencera d’aquella fita, que no s’entendria sense la presència de Ferrer Salat. Puigbó evoca la importància pretèrita dels sopars a casa dels empresaris per aconseguir fites importants. ¿Un espai que s’ha traslladat ara a la llotja del Camp Nou? A criteri de l’actual president de la CEOE no és així: “A la llotja del Bernabéu sí que passa, a la del Barça crec que no tant. Esclar que no hi vaig gaire perquè sóc massa hooligan i allà no m’hi puc esbravar”, bromeja.

Quan toca parlar de les aportacions empresarials del biografiat, Rodés les elogia amb convenciment i es mostra un pèl escèptic sobre el moment present. Considera que ara mateix a Espanya l’empresari no gaudeix de la bona percepció social que es mereixeria: “Està massa estesa la seva visió com un especulador i cal potenciar el seu vessant engrescador i dinamitzador”. En aquest mateix sentit, Rosell explica que els millors elogis se’ls emporten les pimes i els treballadors autònoms, però que cal reivindicar els empresaris com els importants generadors de riquesa als quals, si en alguna ocasió s’equivoquen, cal concedir també segones oportunitats.