18/06/2015

És cert que les separacions mai són agradables?

3 min

Barcelona"Que bé que us ho passeu a costa nostra", ens etziba un conseller del govern a dos periodistes només entrar a la cafeteria del Parlament. Dos o tres diputats més també fan observacions similars, com si anéssim amb un pa de pagès sota el braç per sucar-lo ben a gust al sofregit de la trencadissa de Convergència i Unió. En les cares i els comentaris més o menys públics dels diputats de la difunta federació, és palpable la sensació d’inevitabilitat, de plasmació d’una evidència que tard o d’hora havia de manifestar-se.

Ramon Espadaler arriba parlant pel mòbil i més d'un i de dos es pensa que està dissimulant. "Li estan fent una entrevista", aclareix una responsable de premsa. Només li falta afegir "malpensats!". "Ai, pobre", s’exclama una diputada quan l'encara conseller d’interior va al lavabo.

Però no tota l’atenció està posada en CiU. A més a més del comiat precipitat dels tres consellers d'Unió, n'hi ha un altre que la mateixa protagonista s'encarrega de fer avinent a la concurrència. Rocío Martínez-Sampere deixa l'escó després de nou anys i, abans del ple, fa tot el possible per deixar-se veure. Entra i surt de la cafeteria, departeix distesament amb Alícia Sánchez Camacho, conversa amb Germà Gordó i es troba amb Miquel Iceta –mira tu, quina casualitat- al mig de l’escalinata.

La sessió de control al Govern depara alguns instants curiosos. José Antonio Coto, del PP, ha de fer una pregunta sobre liquiditat a Andreu Mas-Colell i acaba dient el nom d'Ada Colau –el nou papu de la dreta- fins a cinc vegades, també aprofita per mencionar Carmena i Zapata, que ve molt a tomb, esclar. Potser seria bo que algú li comuniqués que Colau és la nova alcaldessa de Barcelona, càrrec que mereix uns mínims de respecte i bones maneres i no crits i barroeria.

Només una de les preguntes està adreçada a un conseller d'Unió, a Espadaler per parlar d’abusos policials. El PSC i el conseller Homs s'embranquen a fer crítica televisiva a tomb del reportatge Contraban, del programa 'Sense ficció' i diversos portaveus reclamen a Artur Mas que faci una mica d’autocrítica.

Al president se'l nota segur amb les seves paraules sobre el trencament però està un pèl més exaltat que de costum. S’enganxa fort amb ICV-EUA i els etziba coses com: "Això és un blablabla" o "Vostès, els purs de la ideologia dels súper esquerres". I els recomana també que es comptin a si mateixos tal i com va fer UDC el passat cap de setmana. Vaja, no sé si és gaire bon consell, tal i com li suggereix Sánchez-Camacho: "Que Unió s’hagi comptat no els ha anat gaire bé, a vostès".

Miquel Iceta es posa tràgic en recordar-se dels partits "sacrificats en l’altar del procés". I Mas li respon: "Si aconsegueix que el PSOE reconegui el dret a decidir li faré un monument". Com seria un monument de Mas dedicat a Iceta? S’ho imaginen? El que va més al seu rotllo és Oriol Junqueras que en teoria ha de fer una pregunta referida als últims esdeveniments polítics i decideix preguntar sobre l'ERO a l'empresa General Cable. Deu ser per allò de l'estabilitat parlamentària suposo. També pot ser que que hagi confós Artur Mas amb Felip Puig, conseller d'Empresa.

Ja al final, Mas expressa la seva gratitud als tres consellers que pleguen –Josep Maria Pelegrí és l'únic que no hi és- i desitja que el trencament sigui amistós: "Les separacions mai són agradables". Jo conec algunes persones que afirmen que el dia més feliç de les seves vides va ser el dia que es van separar. Esclar que cap d'elles portava casada trenta-set anys. Les recaigudes tontes, per cert, són un clàssic. Sobre les banyes millor en parlem un altre dia.

stats