RETRATS DEL NATURAL
Misc 10/06/2017

Tot continua quan cau el teló: Jaume Pla i Pladevall

"El visitant pot contemplar testimonis i documents de les dues passions que han omplert la seva vida: l’ofici d’actor i, atenció, la perfumeria"

i
Toni Vall
4 min
Tot continua quan cau el teló Jaume pla i pladevall

Barcelona"Vols que em posi el barret? Sempre el porto, així com de senyor antic; ja no hi va ningú així, però a mi m’agrada”. És el Jaume Pla just abans de fer les fotos a casa seva, al centre de Sant Cugat, on el visitant pot contemplar testimonis i documents de les dues passions que han omplert la seva vida: l’ofici d’actor i, atenció, la perfumeria. Sí, el Jaume ha combinat dues feines i no ha volgut mai renunciar a cap de les dues. Però no ens avancem, anem pas a pas, la seva és una història de llarg recorregut, mai més ben dit, ja que tal com a ell li encanta explicar és l’actor en actiu més gran de Catalunya. 89 anys i és fabulosa l’energia que conserva, l’agilitat mental i la memòria d’elefant. Està entusiasmat amb Abans que pugi el teló, el monòleg teatral que li ha escrit el seu amic Víctor Alexandre, on ell mateix explica la seva vida i miracles. Fa poques setmanes va omplir el Romea i vol fer tants bolos com pugui.

Quan es va jubilar de la perfumeria es va editar un tríptic amb forma de màscara de teatre per informar a tothom que finalment tenia tot el temps del món per dedicar-se al que més ganes tenia de fer: donar vida a altres vides, el vell i preciós ofici d’actor, que li corre per les venes des de sempre. Li explico que el primer cop que vaig tenir-ne notícia va ser en la ja llunyana temporada 1998-1999, quan va donar vida a un dels rodamons imaginats per Mercè Rodoreda al muntatge d’ El maniquí al TNC. És un rostre que de seguida resulta familiar, ha intervingut en sèries com Nissaga: l’herència, Estació d’enllaç i Homenots, però el que li va proporcionar més popularitat i estimació va ser la participació en una temporada sencera d’ El cor de la ciutat. Recorda perfectament, com si fos avui, el seu paper, el Ferran, i la seva història d’amor amb la Regina (Montserrat Salvador): “Va ser un cant a la gent gran, a mantenir la il·lusió per fer coses, a la vida plena i llarga”.

Enamorat de la seva dona

Recorda això i també tota la resta de coses. I potser la que més patxoca li fa és l’enamorament amb la Laura, la seva dona, al Rubí de mitjans dels anys cinquanta. Llavors ell ja havia estudiat teatre -tenia el carnet de “ Teatro, circo y variedades ”- i combinava l’actuació amb feines d’oficinista. Els còmics no tenien precisament una gran reputació i els pares d’ella no en volien saber res, del Jaume, però les raons del cor són imbatibles i es van casar l’any 1955. El mateix any es traslladen a Barcelona, on el Jaume entra a formar part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i comença a treballar de representant de perfumeria. Combinar el teatre i la perfumeria serà una constant durant tota la seva vida laboral.

Conserva en àlbums tots els instants de la seva vida i me n’ensenya un amb les fotos de la campanya de promoció de la pasta de dents Chlorodont: un cotxe amb forma de tub dentífric que va passejar-se per tot el país. La teatralització de les campanyes, els congressos, les convencions i les presentacions van ser idea seva. Queda clar que duia el teatre, el xou i la representació ben instal·lats entre cella i cella. Després van arribar els Laboratoris Segura, primer cap de vendes i després director, el Grup Puig, on es fa càrrec del departament d’encenedors Flamagas, l’empresa Myrurgia i la famosa distribuïdora Idesa, on va tenir el bon ull d’importar a Espanya marques italianes llavors poc conegudes, com ara Moschino, Versace i Dolce & Gabanna. Als prestatges de casa seva hi reposen velles ampolletes de perfum i de colònia. S’estima molt aquesta faceta de la seva vida i encara avui en parla amb una passió encomanadissa.

“Jo el que volia era fer teatre!”, exclama. I en va fer! Després de l’ADB, el Grup de Teatre Independent, la Companyia de Teatre Inestable, Teatre Truca a la Porta i el Teatre del Sol. Recorda especialment els problemes de censura amb L’òpera dels tres rals i del seu comte Almaviva a Les noces de Fígaro, dirigida per Fabià Puigserver, el germen de l’històric muntatge del Lliure. M’assenyala el seu personatge en una bonica portada del Serra d’Or que té emmarcada i penjada a la paret. Després de la jubilació, en un estadi vital engrescat i inconformista, aconsegueix aixecar la posada en escena de Passat el riu, de Joe DiPietro, amb direcció d’Oriol Broggi, un mes al Romea i trenta bolos per tot Catalunya.

A la inevitable pregunta sobre si pensa jubilar-se del tot algun dia, ell ho té clar: “Mentre tingui memòria i les cames em funcionin, no”. Sempre hi haurà personatges de vuitanta anys als quals podrà donar vida, als quals podrà injectar força i vivència, als quals podrà sentir parlar del trajecte recorregut fins a arribar on són. El Jaume Pla i Pladevall està content de la vida que ha tingut, dels seus cinc fills i deu nets, content d’estar viu i pletòric, d’explicar a tothom que abans que s’apugi el teló, la representació ja ha començat i no s’aturarà, ningú farà mutis abans d’hora, els aplaudiments se sentiran des de fora el teatre. Quan caigui el teló, tot continuarà.

stats