El fràgil equilibri del Trivial post-Bustos
SabadellHi ha força sidral davant l’Ajuntament de Sabadell. La ciutat està a punt de girar full als setze anys de govern del PSC, amb la polèmica figura de Manuel Bustos al capdavant. El dispers arc parlamentari -amb forma dels formatgets del Trivial- sorgit de les municipals ha trobat el desllorigador, i el republicà Juli Fernàndez -es diu Julià però demana que tothom li digui Juli- serà investit alcalde. Els simpatitzants més sorollosos són els de Crida per Sabadell, que s’exclamen ben fort cada cop que algun dels seus quatre regidors és anomenat durant l’acte de constitució del nou consistori. L’entusiasme està justificat: fruit del pacte amb ERC, el seu cap de files, Maties Serracant, serà alcalde durant la segona part de la legislatura. La claca no s’està d’escridassar també les mencions als cinc representats del PSC, que malgrat que va ser el partit més votat passa a l’oposició.
A l’interior de l’Ajuntament hi ha una gentada que no es vol perdre l’inici solemne de quatre anys marcats pels equilibris a què s’aboca el futur govern, integrat només per vuit regidors. Unitat per Sabadell -que inclou ICV-EUA i Podem- votarà sí però no serà al govern perquè no dóna suport a l’adhesió de la ciutat a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), requisit innegociable dels republicans. Hi ha un convidat rellevant, Guanyem, format per dos regidors escindits d’ICV-EUA, que també hi votarà a favor. La seva portaveu, Marisol Martínez, utilitza la ja mítica metàfora del gerro trencat per advertir de la fragilitat del nou govern i afegeix més floritures: “Tenim una calculadora i un extintor que des d’avui posem al seu servei, senyor Fernàndez”. A l’hora de votar, ella i el seu company de files són els únics que ensenyen la papereta al respectable perquè no quedin dubtes de la seva opció. Se senten bromes sobre l’ombra allargada dels trànsfugues socialistes del tamayazo que van donar la Comunitat de Madrid al PP l’any 2003.
A CiU fan saber que estan enfadats perquè els han exclòs de les negociacions i els pactes, i la portaveu d’ERC, Montserrat Chacón, encara els irrita una mica més quan decideix explicar un conte al·legòric en lloc de fer un discurs més ortodox. S’inventa la paraula “sinergismes” i se’n fum d’aquell “ Compra en Sabadell ” convertit en himne del bustisme. Quan és escollit, Fernàndez es disculpa per haver-se oblidat de donar la mà a Esteban Gesa, l’únic regidor del PP, i explica la història d’un conciutadà que quan li va explicar a una persona que acabava de conèixer que era de Sabadell aquest es va posar la mà a la cartera. Etiquetes, equilibris, girar full. Juguem al Trivial?
