DIÀLEG BARCELONA-MADRID
Misc 06/10/2015

No és el mateix ‘Hi ha algú aquí?’ que ‘¿Hay alguien ahí?’

'F, la Revista del Foment', celebra el seu primer aniversari de vida i per al seu nou número ha plantejat un diàleg per desentrellar les claus de la relació cultural entre Madrid i Barcelona

i
Toni Vall
2 min
César Antonio Molina i Antoni Puigverd van dialogar ahir al Palau Macaya.

BarcelonaF, la Revista del Foment, celebra el seu primer aniversari de vida i per al seu nou número ha plantejat un diàleg per desentrellar les claus de la relació cultural entre Madrid i Barcelona. El títol de l’edició en català és Hi ha algú aquí? i el de la castellana ¿Hay alguien ahí? Se n’ha adonat José Crehueras, president del grup Planeta -editors de la revista- i ho planteja, amb molt bon criteri, quan li toca parlar durant la presentació de la revista al Palau Macaya. Un detall eloqüent, sens dubte, qui sap si fruit d’una mala traducció, dels famosos follets de la impremta o d’una decisió del tot conscient. Sigui com sigui, l’evident diferència semàntica entre dos adverbis com aquí i ahí ens serveix per tocar el moll de l’os de la discussió que es pretén.

Els dos ponents de la trobada són l’escriptor Antoni Puigverd i l’exministre de Cultura César Antonio Molina, que ha sigut convocat en substitució de l’inicialment previst Luis Alberto de Cuenca, que va ser secretari d’estat de Cultura en època d’Aznar. Ens passen un vídeo en què De Cuenca es mostra molt preocupat pel “secessionisme”, “la destrucció de ponts” i “els polítics obsessius”. Molina va ser ministre amb Zapatero però es mostra molt favorable a les tesis de De Cuenca quan afirma en el seu article a la revista que si Catalunya i Espanya parteixen peres, Espanya hauria de passar a dir-se “Confederación del Duero, del Tajo, de parte del Ebro, del Guadiana y del Guadalquivir”. Rememora també la seva amistat amb Jaume Vallcorba, desitja a Pasqual Maragall “que segueixi recuperant-se” [sic] i afirma que l’estat espanyol no ha tractat mai malament la cultura catalana.

Elogi del “seny”

Puigverd no triga a replicar-li, quan recorda els disbarats continguts en aquell Manifiesto por una lengua común impulsat per intel·lectuals espanyols l’any 2008, en plena estada de Molina al ministeri de Cultura. Sosté que quan la cultura catalana ha tingut intenció de sobresortir ha topat amb actituds de sospita i suspicàcia. “La democràcia és tan difícil com la dictadura, en el sentit que és molt complicat discrepar perquè hi ha por a no rebre l’aplaudiment immediat”.

Tanca l’acte Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball: “Ens agrada el seny i no la rauxa i […] el futur; el passat escau a les biblioteques”. Ferran Mascarell, al marge d’anunciar que aviat deixarà de ser conseller, té molt clar el problema: “L’estat espanyol no accepta la diversitat i pluralitat cultural”. Aquí o ahí?

stats