Publicitat
Publicitat

CRÒNICA

cr

La política fa estranys companys de federalisme

Hi ha dos tipus de polítics: els que sempre estan disposats a fer-te un míting i els que s’esforcen per evitar-ho. Miquel Iceta és dels segons. Albert Rivera és dels primers

Va, siguem esquemàtics. Hi ha dos tipus de polítics: els que sempre estan disposats a fer-te un míting i els que s’esforcen per evitar-ho. Miquel Iceta és dels segons. Potser necessita, això sí, una lleugera variació de repertori retòric, ja que a tots els actes en què participa cita Martí i Pol per dir que a Catalunya no tot està per fer i no tot és possible. Albert Rivera és dels primers. Aprofita qualsevol ocasió per clavar llenya a l’adversari vingui a tomb o no, i ara amb més motiu, quan Ciutadans ja ha començat la seva particular campanya per a les generals de finals d’any. El col·loqui Catalunya i l’horitzó federal, organitzat per Federalistes d’Esquerres a l’Ateneu Barcelonès, no es desvia gens d’aquest patró.

Hi participa també Albert Miralles, secretari general del PSUC Viu, partit membre de la coalició ICV-EUiA. Abans de començar, Manuel Cruz, president de l’entitat organitzadora, ens informa que s’hi havien convidat totes les formacions polítiques catalanes partidàries de l’encaix federal a Espanya. Segons recalca, divendres passat Iniciativa va dir que no hi aniria. Per això es va convidar Miralles. I, en assabentar-se d’aquesta absència, Unió també va declinar la invitació. Ens ho venen, llegit entre línies, com un contuberni per evitar coincidir a la mateixa taula amb Rivera i que les analogies, concomitàncies i altres llicències poètiques volin lliures en la imaginació del respectable.

Iceta insisteix en la necessitat imperiosa de la reforma de la Constitució espanyola per caminar cap a una Espanya federal. I precisa que això requereix més cultura federal a Espanya, cosa que no existeix. Pel PSOE que no quedi, esclar, que com tothom sap fa dècades que s’esgargamella proclamant les virtuts del federalisme. Tant Iceta com Rivera reclamen una reforma del Senat -originalitat pura- i difereixen en com hauria de ser el canvi constitucional. Per al primer secretari del PSC, la modificació ha de ser substancial per encabir el reconeixement dels drets i les competències exclusives de les comunitats històriques. Per a Rivera, només caldria una reforma “tècnica” perquè el funcionament de l’Estat ja és de facto federal. El model a seguir, per al líder de Ciutadans, és l’informe del 2005 del Consell d’Estat, un organisme a l’avantguarda del progrés i del dia a dia de la política, sens dubte.

Allà on acaba tot

“Jo mataria per reformar la Constitució, però des del convenciment que és de les millors coses que li han passat al país”, precisa Iceta. “Els drets són dels ciutadans, no dels territoris”, el clàssic més clàssic de Rivera, del qual tampoc prescindeix en aquesta ocasió. I acaba recalcant “la gran oportunitat” que s’obre aquest 2015 amb les eleccions generals de la tardor. Home! Finalment hi ha anat a parar. Tots els camins porten a Roma. I tots els mítings, a la Carrera de San Jerónimo.