La nit que els reis van ser la mesura de tots els egos
Barcelona“Es pot treure el cinturó, sisplau?”, em diu un dels incomptables membres de seguretat del Palau de Congressos de Barcelona. Home, vols dir que cal? No és pas l’aeroport, això. Per sort, un company seu ho veu i em diu que no cal, que ja es veu que és el cinturó el que ha fet sonar l’arc de seguretat. Seguretat, sí, concepte fonamental en la 65a edició del Planeta. Vénen els reis d’Espanya i tota seguretat és poca. Compto una vintena de personal amb orellera. Una zona amb perímetre de seguretat. Deu o dotze hostesses de seguretat. Quatre arcs de seguretat. Suposo que el senyal d’internet deu estar codificat per motius de seguretat. Els càmeres i els fotògrafs no es poden situar al photocall si abans no passen per sota l’arc. Hi ha un senyor de seguretat encarregat només de controlar això. Sens dubte, la seguretat és el motiu pel qual tothom està citat a les vuit, una hora abans que habitualment. A mi, al Planeta, m’agrada entrar i sortir compulsivament del palau, per veure, observar, escoltar, tafanejar... Si vull fer això hauré de passar cada vegada per sota l’arc, i anem arreglats si cada vegada em demanen que em tregui el cinturó.
Aviat detecto quin és aquesta nit el millor lloc per al cronista. Just després dels arcs, recolzat a la barana, al costat dels globus amb formes de lletres que han penjat del sostre. Des d’aquí veig a qui fan passar per sota els arcs i qui se’n lliura i pot passar per un pas vip que hi ha a tan sols mig metre. Aquesta nit els arcs detectors de metalls mesuraran egos. 1.200 persones hi estan convidades. A veure si algú perd la paciència i fa un Laporta: abaixar-se els pantalons com a senyal de protesta.
Els més alts, per l’entrada ‘vip’
A Ángeles González-Sinde la fan passar per sota un arc: ningú els ha explicat que és una exministra de Cultura. També a Jordi Hurtado, Rosa Regàs, Víctor del Árbol, Karlos Arguiñano, Júlia Otero, Manel Fuentes, Màxim Huerta, Pau Donés, Risto Mejide i Alicia Giménez Bartlett, guanyadora de l’any passat. En canvi, pel pas vip hi entren el comte de Godó, Enrique Lacalle, Miquel Roca, José Montilla i Josep Sánchez-Llibre. Hi ha una persona encarregada de decidir qui passa per on, però a vegades no dóna l’abast i es produeixen decalatges de criteri. Santi Vila se’n lliura, però no té tanta sort el seu antecessor en el càrrec, Ferran Mascarell, i tampoc el seu amic José Maria Lassalle, secretari d’estat de Cultura. A Jordi Vilajoana tampoc el reconeixen, i a Justo Molinero el fan tornar enrere perquè li han xiulat les monedes. No se’n lliura Luis del Olmo, i això que per alçada desmesurada quasi no passa per sota l’arc. Qui sap si aquest és el criteri per fer entrar Xavier García Albiol pel pas vip i també la seva acompanyant, María Dolores de Cospedal. A Jaume Collboni no el salva ser el regidor de Cultura, i en canvi Albert Rivera i la seva acompanyant s’estalvien la baixada d’ego. Ja comptàvem que a Artur Mas i la seva esposa no els farien passar per aquest tràngol, i tampoc a Xavier Trias, que fa bona cara després dels seus problemes de salut. ¿Vols dir que Susanna Griso deu portar alguna cosa perillosa dins el seu minúscul moneder?
Els reis arriben i els acompanya Carles Puigdemont. També la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i els ministres Rafael Catalá i Soraya Sáenz de Santamaría. Entren per una altra porta i ni s’assabenten de l’existència dels arcs. No saben que aquesta nit ells han sigut la mesura de tots els egos.
