Publicitat
Publicitat

A reveure, doctor, i moltes gràcies per tot

“Souvenirs, novetats, articles de conya”. Sempre associo Omar Sharif amb aquest diàleg sensacional de 'Top secret'

“Souvenirs, novetats, articles de conya”. Sempre associo Omar Sharif amb aquest diàleg sensacional de Top secret, obra mestra de la comèdia gamberra dels ZAZ. Sharif hi interpreta un agent secret amb molt mala sort que acaba rebregat dins la ferralla d’un cotxe. Explica la llegenda que l’actor egipci no tenia el sentit de l’humor gaire afinat, però que sempre que podia deixava anar comentaris sarcàstics mentre fitava els seus oponents de la partida de bridge, una de les grans passions de la seva vida. El cinema era l’altra, esclar. Ja era una estrella de la cinematografia egípcia quan David Lean el va fitxar per al paper del xeic Ali Ibn Hussein de Lawrence d’Aràbia després de no poder comptar amb Horst Buchholz (un dels actors d’ Els set magnífics ), Alain Delon i Maurice Ronet, candidats successius per al paper. Sharif havia fet proves per a altres rols secundaris del film, però, davant les dificultats per trobar l’actor idoni, finalment li van donar un dels protagonistes, l’amic i confident de Lawrence. I tres anys després el gran Doctor Jivago, un film colossal -rodat quasi íntegrament a Espanya, per cert- d’una poètica romàntica i apassionada, absurdament etiquetat pel clixé menyspreador de “Grans relats èpics” amb què massa sovint s’ha despatxat la segona part de la filmografia de Lean. El seu Jivago, atrapat entre l’amor de dues dones, bojament enamorat de Lara, és un paper irrepetible.

Potser el fulgor dels seus inicis a Hollywood va eclipsar un pèl la resta de la seva carrera. No obstant això, va treballar a les ordres de Richard Fleischer, John Frankenheimer, Richard Lester, Fred Zinnemann, William Wyler, Sidney Lumet, Anthony Mann, Andrzej Wajda i Alejandro Jodorowsky. Una nòmina de noms molt rellevants de la història del cinema. Recordo amb especial estimació el seu protagonista d’ El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà. Dóna vida a un botiguer musulmà tímid i un pèl malhumorat que decideix adoptar un nen jueu abandonat pel seu pare. És una bonica història d’amistat marcada per la intolerància entre dues religions. Un film sobre l’humanisme i la decència que, malgrat no ser l’últim que Sharif va interpretar, em ve de gust considerar el seu epíleg en l’art que va contribuir a ennoblir.

Les