Publicitat
Publicitat

CRÒNICA

Els “jo sempre dic” de l’exconseller

És ben sabut que els millors records polítics de Xavier Trias són de quan era conseller de Sanitat de Jordi Pujol

És ben sabut que els millors records polítics de Xavier Trias són de quan era conseller de Sanitat de Jordi Pujol.  Durant la conversa amb Antoni Bassas ho rememora dues o tres vegades. Com aquell dia que algú li va dir que l’Hospital de la Vall d’Hebron patia fatiga crònica o quan va pactar amb Iniciativa el model sanitari català. Fa bandera de la seva personalitat pactista amb les picades d’ullet a Alfred Bosch: “Sempre li dic que el trucaré, a veure si algun dia em truca ell, també”. Cada cinc o sis minuts deixa anar un “jo sempre dic” que li injecta un aire de gat vell que se sap una mica de tornada.

Bassas el burxa recordant-li les èpoques que CiU era decisiva a Madrid -ell n’era portaveu- i no van fer gran cosa per reclamar transferències. O que hagin fet falta actes amb sor Lucía Caram per fer aflorar la cara social de la federació. Amb Caram, Trias expressa complicitat; no en mostra, en canvi, amb Teresa Forcades, i encara menys amb Ada Colau, a qui reconeix els mèrits al capdavant de la PAH però no li agrada que digui disbarats com qualificar CiU de “màfia”. Clava bastonada a Jorge Fernández Díaz -no el pot veure ni en pintura- per haver dit que amb tanta monja mediàtica el país sembla que hagi tornat al nacionalcatolicisme: “I ho diu algú que l’exerceix dia a dia”.

Trias tendeix potser massa sovint a recórrer al famós “i tu més”, però no li costa gaire fer autocrítica: “Era un convençut partidari del peix al cove i s’ha demostrat que era una postura ingènua”. Parla també del guirigall que des de fa un any té muntat a la Barceloneta: “Aquest és un país de picaresca”. Diu que les Rambles estan en molt bon estat. Es nota que no hi passeja gaire a partir de les deu de la nit.

Utilitza paraules com pastel, pufo i optimística i es mostra molt optimista de cara a diumenge. Espera mantenir els regidors o guanyar-ne un parell més i revela que, al contrari del que ha dit algun cop, li faria il·lusió ser alcalde més enllà de dues legislatures. Si ho aconsegueix, segur que seguirà explicant anècdotes de metges i vetllant pels turistes cívics que no s’emborratxen i perquè els joves no s’acostumin a fumar porros.