20/7: Un espòiler sobre política espanyola

COM S’ACABA la pel·lícula, ho sabem tots des de la nit del 20 de desembre: amb l’elecció per les Corts espanyoles d’un nou president gràcies, per activa o per passiva, al vot del PP i el PSOE. Amb Ciutadans pel mig, a canvi d’ajudar a qui calgui (probablement al PSOE) a empassar-se la medicina amarga. No hi ha cap altre final possible de la pel·lícula, des que el PSOE va renunciar a formar una majoria alternativa sense el PP. Bé, sí que n’hi ha un altre: anar fent eleccions fins que el PP tingui majoria absoluta o la sumi amb Ciutadans i no necessiti el PSOE. Com que això sembla lleig, la política espanyola és una d’aquelles pel·lícules de les quals ja saps el final i només te les mires per veure com s’hi arriba. En la brevíssima legislatura anterior el PSOE va intentar pactar amb Ciutadans per fer president Sánchez amb l’abstenció del PP. No podia ser. Ara PP i Ciutadans han pactat la mesa del Congrés perquè Rajoy acabi sent president amb l’abstenció del PSOE. La pel·lícula pot ser més o menys llarga, amb cops d’efecte, escenes dramàtiques i crides a la Constitució, la unitat de la pàtria, el sentit de responsabilitat i tot el que als guionistes se’ls acudeixi. Però a hores d’ara ja ens han explicat el final.