26/7: El vot dels empestats
EN LA VIDA PARLAMENTÀRIA espanyola són més decisius els vots que rebutges que els que aconsegueixes obtenir. A diferència d’altres Parlaments, a l’espanyol és més important dir què restes d’entrada que no pas què sumes. Des que va començar el procés, els vots independentistes són objecte d’un rebuig explícit, com si estiguessin empestats. De fet, no hi ha govern i va haver-hi segones eleccions (i n’hi pot haver unes terceres) perquè el PSOE va rebutjar d’entrada passar la investidura amb el vot de Podem i el dels independentistes. Ara, després de l’estranya votació per a la mesa del Congrés, el PP fa un esforç enorme (tant com el que a l’altra banda ha de fer Homs) per deixar clar que haver rebut una vegada vots independentistes no té cap importància, no vol dir res, que no hi ha cap acord al darrere. Sánchez voldria que Rajoy sortís investit amb vots independentistes per poder-li llançar la cavalleria per sobre. I Ciutadans diu que votaria no a la investidura de Rajoy si endevinés la més mínima ferum de pactes amb els independentistes. El vot rebutjat acaba sent el decisiu. I a veure si, sense voler, aquells vots discrets per un aspecte secundari de la mesa acaben dinamitant la clau de la legislatura, l’acord entre el PP i Ciutadans.
