9/5: Enfadats amb els de sempre, sense refiar-se dels nous

A la Gran Bretanya, com ja va passar a Andalusia, els resultats electorals no han confirmat les expectatives de grans canvis que generaven les enquestes. No tan sols no s’ha produït l’eclosió de noves formacions polítiques, sinó que ni tan sols hi ha hagut alternança. A les enquestes puja el nou. A les eleccions aguanta molt bé el de sempre. L’excepció ha estat Escòcia, on el nacionalisme ha arrasat, però això ja té una altra lògica que no és només la del vell i el nou. S’equivoquen les enquestes, doncs? Potser no. Una hipòtesi: les enquestes i els resultats ens informen de dues actituds reals, però contradictòries, de l’electorat. Està enfadat, dolgut o decebut dels partits de sempre, dels que l’han governat. I a les enquestes manifesta aquest estat d’ànim dient que votarà els nous o que s’abstindrà. Però a l’hora de la veritat, amb la papereta a la mà, a l’hora de decidir qui prefereix que porti les regnes del govern de les coses, aquest mateix electorat es malfia de la vacuïtat, la inexperiència o la fantasia de les opcions acabades de sortir i torna, potser com a mal menor, als de sempre. Els nous li van bé per expressar el seu malestar, a la contra. Però no se’n refia per governar.