30 de maig: "Hi ha tres mesures per conèixer la força de l’independentisme"

Totes tres es poden aplicar als resultats de les eleccions de diumenge, amb resultats diversos. Una és, òbviament, sumar els votants de les forces polítiques independentistes. És una forma de mesurar lògica i imprescindible, que a més dóna un resultat positiu: sumant molt -però no tant com caldria a aquestes altures- i creixent. Però no n’hi ha prou. Perquè un objectiu tan ambiciós surti bé cal que tingui molts votants, però també molta gent que el consideri l’objectiu prioritari de tota l’acció política. I, aplicat a les eleccions de diumenge, aquesta centralitat del procés en la política catalana en general es confirma, amb l’excepció de Barcelona. Quan un tema és el centre del debat no es pot arribar a ser la força més votada sense haver-s’hi pronunciat amb claredat i contundència. Si passa, és que potser la qüestió no és tan central com ens pensàvem. Finalment hi ha un altre índex imprescindible per mesurar la força de l’independentisme: la sintonia i la capacitat d’acció conjunta de les forces independentistes. Sobre això, els resultats de diumenge encara ens diuen poca cosa. Això -essencial per al procés- ho mesurarem a partir d’ara: amb les declaracions i els pactes.